Millores al Tractament de l'Hèrnia Discal: Cirurgia mínimament invasiva per a una recuperació ràpida

L'hèrnia discal és una patologia freqüent que afecta entre l'1% i el 3% de la població. Hi ha diversos tipus d'hèrnies discals, la presentació clínica de les quals varia segons la seva mida i ubicació. El Dr. Covaro, especialista en cirurgia de columna a l'Hospital Universitari Dexeus, explica que al voltant del 80% de les hèrnies discals milloren de forma espontània o amb tractament conservador. No obstant això, aproximadament el 20% dels pacients que no responen a aquest tractament requereixen cirurgia, i la microdiscectomia simple és el procediment més comú.

"Avui dia, la cirurgia endoscòpica ha evolucionat fins a convertir-se en una tècnica mínimament invasiva que compleix aquest objectiu", afirma el Dr. Covaro. La ressonància magnètica és l'eina principal per al diagnòstic definitiu de l'hèrnia discal.

Una hèrnia discal es produeix quan una part del nucli polpós d'un disc intervertebral es desplaça, comprimint una o diverses arrels nervioses. Els símptomes varien segons el nivell i la ubicació de l'hèrnia, i inclouen dolor a les cames, debilitat, rampes, formigueig i entumiment. En casos greus, pot desencadenar la síndrome de cauda equina.

L'aparició d'una hèrnia discal es deu a canvis degeneratius a la columna, influïts per factors genètics i ambientals. Altres factors contribuents són l'excés de pes, la mala postura, l'aixecament d'objectes pesants i els traumatismes repetitius, que incrementen la pressió intradiscal.

Símptomes Comuns de l'Hèrnia Discal

Els símptomes depenen de la ubicació de l'hèrnia i de si pressiona un nervi. Els més freqüents són:

• Dolor a l'esquena baixa o coll: Depenent de la localització de l'hèrnia.
• Dolor irradiat: Dolor agut que s'estén cap a les cames (ciàtica) o els braços.
• Entumiment o formigueig: En àrees inervades pels nervis afectats.
• Debilitat muscular: Dificultat per aixecar o sostenir objectes degut a la debilitat muscular.
• Reflexos disminuïts: Reducció dels reflexos a les extremitats afectades.
• Dolor en moure's: El dolor pot augmentar amb el moviment, en tossir o esternudar.
• Pèrdua de control d'esfínters: En casos greus, pot haver-hi incontinència urinària o fecal, requerint atenció mèdica urgent.

Tractaments Quirúrgics Mínimament Invasius

El tractament quirúrgic mínimament invasiu per a l'hèrnia discal ofereix diverses tècniques que redueixen el dany als teixits circumdants i acceleren la recuperació. Algunes de les més comunes són:

• Microdiscectomia: Ús d'un microscopi quirúrgic i eines especialitzades per extreure la part del disc que pressiona un nervi.
• Discectomia endoscòpica: A través d'una petita incisió s'introdueix un endoscopi per visualitzar i retirar el material herniat.
• Nucleoplàstia: Procediment percutani que utilitza una sonda amb radiofreqüència o energia tèrmica per reduir la mida de l'hèrnia.
• Laminectomia i laminotomia: Extracció parcial o completa d'una part de l'os vertebral per alleujar la pressió sobre els nervis.
• Foraminotomia endoscòpica: Ampliació del foramen afectat per l'hèrnia, mitjançant un endoscopi, per alliberar la pressió sobre els nervis.

Beneficis de les Tècniques Mínimament Invasives

Entre els avantatges d'aquests procediments per al pacient, destaquen:

• Menor dolor postoperatori: A causa de la menor agressió als teixits.
• Recuperació més ràpida: Els pacients solen reincorporar-se a les activitats normals amb més rapidesa.
• Menor risc de complicacions: menor probabilitat d'infeccions i danys a músculs o teixits circumdants.
• Estada hospitalària reduïda: Molts procediments es fan de manera ambulatòria o amb curta hospitalització.

Menor dolor postoperatori: A causa de la menor agressió als teixits.Recuperació més ràpida: Els pacients solen reincorporar-se a les activitats normals amb més rapidesa.Menor risc de complicacions: menor probabilitat d'infeccions i danys a músculs o teixits circumdants.Estada hospitalària reduïda: Molts procediments es fan de manera ambulatòria o amb curta hospitalització.