10 / de febrer / 2026 / Hospital Universitari Dexeus / Psiquiatria
hombre-TEA-adulto-autismo-unidad-psicologia-dexeushombre-TEA-adulto-autismo-unidad-psicologia-dexeus

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) no desapareix a l’edat adulta, tot i que en molts casos passi més desapercebut. Les persones adultes amb TEA de baixa intensitat poden desenvolupar-se de manera autònoma en el seu dia a dia, però continuen afrontant reptes relacionats amb la gestió dels canvis, les demandes socials i la sobreestimulació sensorial.

La dificultat no rau en la manca d’interès per la vida social o les relacions, sinó en l’acumulació de situacions que alteren les seves rutines: canvis de context, interaccions prolongades, normes socials implícites, improvisació o entorns amb molt soroll, llums o gent. Tot plegat pot generar un nivell elevat d’estrès i esgotament.

Moltes persones autistes adultes han après, al llarg dels anys, a emmascarar o camuflar les seves necessitats per encaixar socialment i passar desapercebudes. Aquest esforç constant implica controlar conductes, forçar interaccions socials o ignorar senyals de sobrecàrrega.

Tot i que l’emmascarament pot facilitar l’adaptació social a curt termini, té un cost emocional important. Sovint, la conseqüència és un esgotament profund, dificultats per regular les emocions o un augment de l’ansietat. Per això, és fonamental reduir la pressió per "actuar com s’espera" i afavorir entorns on la persona pugui mostrar-se tal com és.

L’entorn proper —família, parella, amistats o companys de feina— té un paper clau. No sempre hi ha comprensió i, en ocasions, són precisament aquests espais els que menys respecten els límits, invaliden necessitats o forcen una interacció continuada. Promoure l’acceptació i la tolerància és essencial perquè aquests contextos siguin realment segurs.

Hi ha pautes senzilles que poden marcar una gran diferència en el benestar de les persones adultes amb TEA:

  • Conèixer amb antelació què passarà, on, amb qui i durant quant de temps ajuda a reduir la incertesa i l’estrès. Planificar agendes, evitar sorpreses innecessàries i anticipar canvis permet una millor autoregulació.
  • Saber quines activitats es faran i en quin ordre aporta estabilitat. Tenir clara la seqüència d’una reunió, una jornada laboral o un pla social permet decidir com i fins a quin punt participar-hi.
  • Poder retirar-se a un espai tranquil, fer pauses o desconnectar durant uns minuts és una necessitat, no un privilegi. Aquests descansos ajuden a recuperar l’equilibri i a continuar participant d’una manera més còmoda.
  • Expressar necessitats concretes —com reduir estímuls sensorials, evitar determinats temes de conversa o limitar la durada d’una trobada— pot millorar notablement l’experiència. Quan l’entorn escolta i s’hi adapta, disminueix el desgast emocional.
  • Participar per obligació o per complir expectatives socials acostuma a augmentar l’ansietat. Conèixer els propis límits i respectar-los és una conducta saludable. No totes les persones necessiten ni gaudeixen de la mateixa intensitat d’interacció social, i això també és vàlid.

Respectar i tolerar les necessitats individuals és clau per millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA a l’edat adulta. Si sents que necessites acompanyament professional, o que el teu entorn requereix informació i pautes per comprendre millor el trastorn, pots contactar amb la Unitat de TEA de Psicodex de l’Hospital Universitari Dexeus, on oferim un diagnòstic precís, orientació i suport especialitzat.