31 / de març / 2022 / Hospital Universitari Dexeus

El dia 31 de març se celebra el dia del càncer colorectal, aquest dia té com a objectiu sensibilitzar la població de la importància d'aquesta malaltia que en el cas d'Espanya és el tumor més freqüent si tenim en compte ambdós sexes, així dels 277.000 casos de càncer diagnosticats prop de 44.000 seran de còlon i recte sent el segon tumor en mortalitat després del càncer de pulmó.


De manera general, la mortalitat per càncer a Espanya ha experimentat un fort descens en les últimes dècades a causa de l'augment de la prevenció, les campanyes de diagnòstic precoç i els avenços terapèutics.

La celebració d'un dia especial per a aquest tumor ajuda a conscienciar la població sobre com prevenir, quines proves hem de fer per a una detecció precoç i quins símptomes ens han d'alarmar per acudir al metge.


A l'Hospital Universitari Dexeus, comptem amb una Unitat de Coloproctologia dins de l'Institut Mèdic-Quirúrgic de Malalties Digestives; aquesta Unitat està liderada per la Dra. Maria Antònia Lequerica amb àmplia experiència en Cirurgia de Càncer Colorectal.

Tractem els nostres pacients amb càncer colorectal dins d'un equip multidisciplinari del que formen part els gastroenteròlegs (Dres Nebreda i Espinet), Cirurgians colorectals (Dras Lequerica i Lázaro), Oncologia Mèdica (Dra. Mesholuam), Oncologia Radioteràpica (Dra. Coron) Patòlegs (Dra. Martínez) i Radiòlegs (Dra. Ormazábal). Al nostre comitè es valora cada cas individualment decidint, segons totes les seves proves complementàries i el seu estat clínic, quin és el tractament més adequat per al pacient. D'aquesta manera s'aconsegueixen els millors resultats en el tractament amb més percentatge de curació i supervivència a llarg termini.


La Dra. Maria Antonia Lequerica ens explica tot el que hem de saber sobre el càncer colorectal:


Factors de risc

Entre els factors de risc n'hi ha uns que no podem modificar com són l'edat, antecedents familiars de càncer colorectal o patir malalties com la colitis ulcerosa, malaltia de Crohn o la poliposi.

Altres factors de risc sí que els podem modificar com són evitar el tabac, l'alcohol, les dietes amb poca fibra i alt contingut en greixos i carn vermella; un estil de vida sedentari també està associat a més incidència de càncer colorectal.

Prevenció

Es recomana que les persones amb un risc mitjà de patir càncer colorectal es facin una prova de detecció al voltant dels 50 anys. Les persones amb més risc, com les que tenen antecedents familiars de càncer colorectal, han de fer la prova de detecció abans. S'ha demostrat que les proves de detecció redueixen el risc de morir d'aquest tipus de càncer.

Hi ha dues proves de cribratge fonamentals per a la detecció del càncer de còlon són el Test de sang oculta en femta (SOH) i la colonoscòpia.


Símptomes d'alarma

  • Canvis en el teu hàbit intestinal, restrenyiment (amb més freqüència) o diarrees
  • Sagnat i/o moc amb la defecació
  • Dolor abdominal
  • Anèmia ferropènica en una analítica (sol associar cansament, encara que no sempre)

Hi ha entre els pacients el costum de pensar que la sang vermella rutilant en excrements ("com si et tallessin") és signe de benignitat i que no té importància doncs ve de les hemorroides, aquest pensament és equivocat i s'ha de tenir en compte que el càncer de recte produeix aquest mateix símptoma. És a dir, davant de tota mena de sagnat s'ha de realitzar una colonoscòpia.


Diagnòstic

La prova fonamental per al diagnòstic del càncer colorectal és la colonoscòpia i biòpsia del tumor si es detecta. Aquesta prova té l'avantatge que, a més de diagnosticar, serveix per a la prevenció del càncer ja que mitjançant aquesta es poden ressecar petits pòlips que en créixer poden degenerar en un tumor.

Per fer l'estudi d'extensió, és a dir, quan s'ha estès el tumor es fan proves d'imatge com són el TAC toracoabdominal, la ressonància pèlvica o hepàtica i en alguns casos seleccionats el PET-TAC.

Cap analítica no determina el diagnòstic de càncer però davant la detecció d'anèmia ferropènica s'ha de practicar una colonoscòpia i un cop diagnosticat el tumor hem de sol·licitar marcadors tumorals (CEA, CA 19.9) que no serveixen per al diagnòstic però, en cas d'estar elevats , serveixen per al seguiment del pacient un cop finalitzat el tractament.


Tractament

La valoració de totes les proves diagnòstiques realitzades és la que determinarà quin tipus de tractament ha de fer el pacient. És important que aquesta valoració es faci dins equips multidisciplinaris dins dels quals hi ha diferents especialistes: gastroenteròlegs, cirurgians, oncòlegs mèdics, oncòlegs radioterapeutes, radiòlegs i patòlegs.


El tractament d'aquest tipus de tumors inclou:

Resecció endoscòpica en tumors molt incipients (carcinomes in situ) de mida petita

Cirurgia: actualment la majoria de pacients s'intervenen per tècniques de cirurgia mínimament invasiva com són la cirurgia laparoscòpica i robòtica mitjançant les quals realitzem petites incisions a la paret abdominal, a través d'elles introduïm una òptica que ens permet visualitzar l'abdomen i instruments que ens permeten fer la cirurgia. La limitació d'aquest tipus de cirurgia són els tumors de grans dimensions en què de vegades no és possible i hem de fer cirurgia oberta. A la cirurgia realitzem una hemicolectomia, és a dir, un segment del còlon que conté el tumor amb un marge lliure i els ganglis del territori corresponent. En el cas del recte una resecció del mateix amb realització d'una anastomosi per tornar a fer la femta per l'anus, però en els casos que el tumor està gairebé a la sortida hem de realitzar una colostomia, aboquem el còlon a la paret abdominal.

En els pacients amb metàstasi hepàtica o pulmonars, si són en nombre petit, es poden operar eliminant-les, la majoria de vegades després de l'administració de quimioteràpia

Quimioteràpia: es pot administrar abans o després de la cirurgia segons el cas. Són medicaments per destruir les cèl·lules canceroses que romanguin al cos després d'extirpar el tumor i els ganglis limfàtics corresponents i ajuda a reduir el risc de recurrència del càncer. No tots els pacients han de rebre-la després de la cirurgia, depèn de l'estadiatge del tumor. En alguns pacients s'utilitza abans de l'operació per disminuir-ne la mida i faciliti la cirurgia.

Radioteràpia: S'utilitza en alguns casos de càncer de recte i no en el càncer de còlon. Permet reduir la mida del tumor i disminueix la possibilitat que estigui torni a reproduir-se a la pelvis. Generalment es combina amb el quimioteràpia.

Medicaments de teràpia dirigida: és un tractament en què s'utilitzen fàrmacs que actuen sobre els gens i proteïnes específics que intervenen en el creixement i la supervivència de les cèl·lules canceroses. L'oncòleg sol·licita proves per conèixer els gens, les proteïnes i altres factors exclusius del tumor per tal de trobar el tractament més eficaç. Generalment solen reservar-se per a pacients amb càncer avançat.

Immunoteràpia: és un tractament farmacològic que utilitza el sistema immunitari per combatre el càncer, és possible que el sistema immunitari del pacient no ataqui el càncer perquè les cèl·lules canceroses produeixen proteïnes que impedeixen que les cèl·lules del sistema immunitari reconeguin les cèl·lules canceroses, la immunoteràpia funciona interferint aquest procés. Generalment es reserva per al càncer colorectal avançat.