Dexeus consolida una unitat multidisciplinària per al diagnòstic i tractament de la incontinència fecal
L'Hospital Universitari Dexeus, del Grup Quirónsalud, consolida un programa transversal i multidisciplinari que va iniciar el 2016 per a l'abordatge i el tractament de la incontinència fecal. Aquest programa involucra diferents unitats del centre que ja col·laboraven des de fa anys per tractar aquesta patologia, però des del 2016 ho fan de manera integrada. A mitjans del 2017, la unitat fa balanç d'aquesta experiència, que ha comptat amb la participació de els Drs. Carlos Hernandez-Ballesteros i Enric Vidal Gispert de la Unitat de Motilitat Digestiva (Gastrodex), especialistes en ginecologia i neurologia, i dels especialistes en cirurgia i proctologia del grup Quirúrgica, coordinats per la Dra. Laura Lázaro. Són més d'un centenar, els pacients tractats per aquest programa.
La incontinència fecal: tabú i infradiagnosticada
La incontinència fecal és la incapacitat de controlar voluntàriament l'alliberament del contingut fecal i posposar la defecació fins al moment oportú. És un símptoma de gran transcendència social i que representa una incapacitat important per a la persona que el pateix. És una afecció poc coneguda tant entre els professionals sanitaris com entre els mateixos pacients. Es tracta d'un problema invisible de què els afectats no solen parlar i tampoc consulten, i del que els metges investiguen poc. S'estima que una de cada tres persones més grans de cinquanta anys (1-7% de la població) pateixen aquesta patologia en diferents graus, que pot arribar a ser molt incapacitant per al pacient. Tot això ha afavorit l'autoreclusió dels pacients i que fins i tot aquests siguin reticents a consultar sobre el problema.
La incidència de la incontinència fecal no es coneix amb exactitud. El fet que sigui un tema tabú contribueix al seu infradiagnòstic. S'han descrit prevalences del 2,2-17% a la població general, i del 10-39% a pacients institucionalitzats. És un trastorn ocult i invisible als ulls de la societat, ja que moltes vegades el pacient mateix no ho consulta amb el seu metge, i també és habitual que hi hagi una escassa resposta i participació dels professionals davant aquest quadre clínic pel desconeixement de les opcions terapèutiques reals.
Però hi ha diferents tipus d'incontinència segons la causa i el grau d'incapacitat que mostri el pacient. El control normal i voluntari de la femta depèn d'un equilibri entre l'anell muscular esfinterià (esfínter anal intern, esfínter anal extern, múscul puborrectal), la sensibilitat rectal (reflex rectoanal, adaptabilitat, discriminació, etc.) i les arrels nervioses que els inervan (arrels sacres, nervis pudends, sistema simpàtic i parasimpàtic). Per tant, qualsevol alteració en un o més dels factors anteriors pot afavorir el desenvolupament d'incontinència fecal: l'afectació dels músculs del recte o de l'anus, un problema en la percepció de la necessitat de defecar o afeccions físiques i/o mentals que impedeixen reconèixer la necessitat d'anar al bany.
Una patologia invisible que necessita un abordatge multisciplinar i molt especialitzat
No totes les incontinències són iguals, ni tindran el mateix tractament; d'aquí la importància de l'abordatge multidisciplinari, transversal, coordinat, multicèntric i hiperespecialitzat. "Aquesta afectació és un problema que es pot tractar i solucionar. Per això és tan important donar visibilitat a aquesta patologia que el pacient no sol compartir, i fer arribar el missatge que hi ha opcions terapèutiques que es poden explorar", comenta el Dr. Joan Torralba, cap del Servei de la Unitat de Cirurgia General de l'Hospital Universitari Dexeus. Per a un bon diagnòstic, cal fer un estudi d'antecedents i hàbits, així com algunes proves senzilles que permetran determinar la causa específica de la incontinència fecal i aportar el tractament més adequat, que va des de la rehabilitació funcional dels esfínters a la cirurgia. "Aquesta valoració del pacient la fan els digestòlegs, els cirurgians o els ginecòlegs a qui el pacient arriba consultant; posteriorment treballarem de manera coordinada per poder realitzar tot l'estudi i les proves detallades, fins a arribar al diagnòstic exacte de la causa de la seva incontinència", explica el Dr. Enric Vidal.
Els tractaments poden variar entre el biofeedback que realitza el mateix digestòleg, la rehabilitació del sòl pèlvic digestiu-fecal o genitourinari que realitza el fisioterapeuta, tractaments farmacològics, implant de biomaterials, reparació o creació de l'esfínter o, actualment, la neuroestimulació. "La neuroestimulació és un dels tractaments més agraïts i menys invasius de què disposem actualment per a les incontinències en què fracassa el tractament mèdic i en què no està indicada la cirurgia reparadora. Pot realitzar-se de forma perifèrica mitjançant l'estimulació del nervi tibial posterior en sessions periòdiques o mitjançant la implantació d'un petit dispositiu a les arrels sacres, com si fos un marcapassos, de manera que s'emeten impulsos elèctrics i es rehabiliten els mecanismes que intervenen a la defecació", prossegueix la Dra. Laura Lázaro.
A les unitats de l'aparell digestiu tant mèdiques com a quirúrgiques, un 70% de les visites són visites proctològiques i al voltant d'un 30% tenen a veure amb algun grau d'incontinència fecal. Les lesions que es diagnostiquen i tracten més freqüentment són hemorroides, fístules, fissures i papil·lomes anals (una lesió premaligna que cal tractar quirúrgicament segons el seu grau). Algunes d'aquestes cirurgies, juntament amb altres factors de risc, poden contribuir a que aparegui la incontinència amb el pas del temps. Com indica el Dr. Vidal, "les causes orgàniques més freqüents d'incontinència fecal són les traumàtiques (en les dones, les d'origen obstètric) i les neurològiques; i la diarrea és el factor de risc més important", i segueix: "altres causes, més freqüents en els homes, són la cirurgia de pròstata o la de recte, on hi ha una alteració anatòmica i neurològica del sòl pèlvic".
"Però sigui com sigui, el més important és consultar amb l'especialista perquè podem trobar una solució per millorar àmpliament la qualitat de vida dels pacients. Amb un diagnòstic precoç i una avaluació experta i multidisciplinar, hi ha estratègies terapèutiques", conclou la Dra. Lázaro.
