Dexeus Dona ha reconstruït el clítoris a 89 dones víctimes de l'ablació
Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina
(MGF), que se celebra demà dimarts 6 de febrer a tot el món, la Fundació Dexeus Dona ha donat a conèixer les darreres dades del Programa de reconstrucció genital postablació, que, des de l'any 2007, ofereix aquesta intervenció de forma gratuïta a les dones immigrants que han patit una ablació al país d'origen i actualment viuen a Espanya. Des de la posada en marxa i fins a l'any 2017, el programa ha atès un total de 89 dones.
Des de fa un parell d'anys, a Catalunya aquesta intervenció també la cobreix la seguretat social, però el flux de pacients que sol·liciten informació sobre la reconstrucció a la Fundació Dexeus Dona es manté any rere any, gràcies a la difusió social a nivell local i la ajuda dels mitjans de comunicació.
El Programa de reconstrucció genital forma part de la tasca d'assistència social de la Fundació Dexeus Dona, i està liderat pel Dr. Pere Barri Soldevila, que va ser el primer metge que va fer aquesta intervenció a Espanya. La seva posada en marxa va ser una iniciativa pionera al nostre país, que ha contribuït a donar visibilitat a aquest problema i a ajudar moltes dones. La intervenció dura uns 45 minuts i consisteix en una cirurgia que permet restituir anatòmicament el clítoris i altres òrgans afectats, així com recuperar-ne l'aspecte i la capacitat sensitiva en més del 75% dels casos.
La reconstrucció suposa un gran pas per a la inserció d'aquestes dones a la societat occidental, però fins ara s'ha viscut també com un tabú, ja que és un ritual que forma part de la tradició, tot i que la majoria admeten que hi ha estat un procés molt traumàtic. Per això "és fonamental fer en paral·lel un acompanyament psicològic a totes les dones que decideixen dur a terme aquesta intervenció", explica el Dr. Barri Soldevila.
El perfil de la pacient és "d'una jove d'origen africà, d'uns 27 anys de mitjana, que ha viscut la seva infància i adolescència al nostre país, i sent la necessitat d'integrar-se i ser com qualsevol altra de les que conformen els seus grups d'amics respectius", afegeix el Dr. Barri Soldevila.
Per països: un 25% de les pacients intervingudes mitjançant aquest programa han nascut a Espanya, un 22% són originàries del Senegal, un 11% de Gàmbia i un 9% de Mali (9%) La resta procedeixen majoritàriament d'altres països africans, com Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Nigèria, Burkina Faso, Etiòpia, Egipte, Ghana i Kenya.
Segons les dades facilitades per la Fundació Wassu-UAB i recollides al Mapa de la Mutilació Genital Femenina (2016), a Espanya hi ha prop de 70.000 dones procedents de països on es practica la mutilació genital femenina (representen un 2% sobre el total de la població d'origen estranger). D'elles, 18.396 són menors de 14 anys, i gairebé una tercera part de les que estan empadronades a Espanya resideixen a Catalunya que és la comunitat autònoma que concentra un nombre més gran de residents, seguida per la Comunitat de Madrid, Andalusia, Comunitat Valenciana, País Basc, Canàries, Aragó, Balears i Múrcia.
Dades rellevants
Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), s'estima que actualment hi ha al món més de 200 milions de dones i nenes que han estat objecte de la MGF als 30 països d'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia on es concentra aquesta pràctica, que es considera una violació dels drets humans de les dones i les nenes.
L'OMS indica que la MGF pot provocar dolor intens, greus hemorràgies, problemes urinaris, trastorns psicològics, infeccions com el tètanus, problemes menstruals, problemes vaginals i problemes sexuals. A llarg termini, també pot causar problemes de fertilitat, complicacions i fins i tot la mort al part de la mare i el nadó.
Es calcula que cada any més de tres milions de nenes corren el risc de patir MGF, i, si la tendència actual continua, per al 2030 aproximadament 86 milions de nenes a tot el món patiran algun tipus de mutilació genital.
Foto: Carmen Secanella
