El Servei d'Endocrinologia i Nutrició de Dexeus obté el segon premi de la SEEN a la millor comunicació oral en investigació clínica
El Servei d’Endocrinologia i Nutrició de Dexeus ha obtingut el segon premi de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) a la millor comunicació oral en recerca clínica, d’entre les més de 350 propostes presentades en l’última edició. El treball, liderat per la doctora Gemma Sesmilo, amb Eva Meler, Verónica Perea, Alberto Rodríguez-Melcón, Bernat Serra i Ignacio Rodríguez-García, s’ha basat en la diferència de criteris diagnòstics de diabetis gestacional. En els últims anys s’han qüestionat aquests criteris i diferents països han adoptat diferents punts de tall per establir quan s’ha d’actuar en una gestant amb teràpia mèdica nutricional i seguiment endocrinològic per evitar complicacions. Una investigació a escala mundial (l’estudi HAPO, amb 25.000 pacients) va demostrar una associació contínua entre la glucosa basal (GB) —en rang no considerat de diabetis— i els resultats obstètrics adversos, com un pes fetal elevat, l’hiperinsulinisme fetal i la taxa de cesàries. El treball no va incloure cap país mediterrani.
Després de l’HAPO, diverses organitzacions científiques van recomanar canviar els criteris diagnòstics de diabetis gestacional per arribar a més dones i evitar conseqüències negatives neonatals i maternes. Aquests criteris no han estat reconeguts per totes les societats mèdiques i el Grup Espanyol de Diabetis i Embaràs va aconsellar no adoptar-los fins que no es tinguessin més dades. Va ser llavors quan l’equip d’Endocrinologia i Nutrició de Dexeus es va proposar fer un estudi anàleg al HAPO, amb l’objectiu d’investigar la relació entre la glucèmia basal —en un rang que ara es considera normal però que els nous criteris consideren patològic— i els resultats obstètrics en una població de gestants de l’esmentat centre. Després de l’examen realitzat a 5.044 gestants durant set anys en el procés integral de l’embaràs a l’Hospital Universitari Dexeus, l’informe demostra que en la població mediterrània la glucèmia en la gestació, encara en un rang que es considera no patològic, es relaciona amb resultats obstètrics adversos.
«Aquestes dades avalarien un replantejament dels criteris diagnòstics de diabetis gestacional, ja que hi ha un subgrup de pacients que no es detecten amb els criteris actuals i sí que es detectarien considerant la glucosa basal per sobre d’un punt de tall de 95 mg/dl. Pensem que aquestes pacients, anàlogament a les que presenten diabetis gestacional, també es beneficiarien d’una teràpia mèdica nutricional», afirma la Dra. Sesmilo, cap de la Unitat d’Endocrinologia i Nutrició de Dexeus. Per fer aquest estudi es van excloure pacients que havien estat diagnosticades de diabetis gestacional i tractades durant la gestació, així com dones amb diabetis pregestacional, gestacions múltiples i les que havien rebut tractament de fertilitat. Els resultats van demostrar que en les pacients que no havien estat diagnosticades de diabetis gestacional ni havien estat tractades en la gestació, la taxa d’esdeveniments obstètrics adversos era proporcional a la concentració de glucosa en dejú i era molt significativa en els percentils més elevats de glucosa. Les complicacions associades a l’elevació de la glucèmia basal van ser: malaltia hipertensiva de l’embaràs, pes elevat en néixer i prova d’APGAR inferior a set.
