Les noves tecnologies s'instauren en el tractament de trastorns mentals
Un estudi efectuat a Dexeus compara la salut mental de les mares que tenen el nadó ingressat en neonatologia amb les mares que no.
Avui, 6 d'abril, té lloc la XXXII Jornada de Teràpia del Comportament i Medicina Conductual a la Pràctica Clínica, una jornada de referència en salut mental coordinada pel Dr. Josep M. Farré, cap del Servei de Psiquiatria, Psicologia i Medicina Psicosomàtica de l'Hospital Universitari Dexeus del Grup QuirónSalud, i pel Dr. Enric Álvarez, director del Servei de Psiquiatria i catedràtic acreditat de Psiquiatria de la UAB a l'Hospital de Sant Pau, i organitzada pels serveis de psiquiatria d'aquests dos hospitals i per la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.
La Jornada, de llarga tradició i en què participen una gran quantitat d'especialistes, aborda a fons temes ben coneguts, però que no deixen de ser un repte, com els trastorns de la conducta alimentària (TCA), els trastorns límit de la personalitat (TLP) o el trastorn bipolar –ansietat i depressió, per exemple–, o inclou temes més nous, com la sensibilitat a la recompensa i el càstig en dones amb trastorns de joc, la compra compulsiva, el mindfulness en nens, o el paper de les TIC o la realitat virtual en trastorns com els de la conducta alimentària o el TDAH; també es presenta l'afectació de l'afrontament que fan les mares els nadons dels quals han estat ingressats en neonatologia, una experiència molt nova: com es fa un entrenament metacognitiu en pacients amb un primer episodi psicòtic.
Els Drs. Álvarez i Farré, coordinadors de la Jornada, expliquen que "està conceptualitzada en forma de comunicacions breus que permeten que totes les institucions de Catalunya –hospitals públics, universitats i centres privats– puguin exposar les seves inquietuds, experiència diària i línies de recerca , tant en assistència com en docència, i que fonamentalment ho transmetin als més joves".
Els trastorns de la conducta alimentària: un vell conegut amb una mirada nova
Només a Catalunya hi ha 28.000 adolescents amb trastorns de la conducta alimentària (TCA), "un trastorn tremendament complex per la gravetat, per tots els factors associats a la seva cronificació, i pel fracàs i abandonament terapèutic que presenta, ja que es tracta d'una patologia, a diferència d'altres, en què els pacients no volen ser tractats, i encara menys curats. Però l'orientació que es vol fer en aquesta taula és d'esperança. Som conscients que els índexs d'abandonament són alts, i es treballa molt activament en estratègies per evitar-ho, sobretot en casos altament complexos, en què aquests TCA es combinen amb altres trastorns psiquiàtrics, que són els que es plantegen a la Jornada. Per això ens volem centrar en la mirada positiva, la motivació i l'adhesió al tractament en adolescents", afirma el Dr. Josep M. Farré, cap del Servei de Psiquiatria, Psicologia i Medicina Psicosomàtica de l'Hospital Universitari Dexeus del Grup QuirónSalud. Aquests trastorns, que constitueixen el tema central de la ponència que obre la Jornada", aporten comunicacions que posen sobre la taula els punts més nous o que generen més inquietud entre els professionals, de la mà dels millors especialistes en TCA dels principals hospitals de Catalunya. A part d'aquestes dificultats i reptes, aquests trastorns suposen una complexitat creixent, ja que presenten cada vegada més cares diferents associades a aquests TCA: "hi ha les conegudes anorèxia i bulímia", comenta la Dra. Katarina Gunnard, experta en aquests trastorns del Servei de Psiquiatria de Dexeus, "però avui ja tenim en compte altres trastorns que ens dibuixen perfils de pacients cada cop més diversos, com el trastorn per menjar massa", el trastorn de la conducta alimentària no especificada (TCANE), la vigorèxia o l'ortorèxia, que en els darrers anys veiem sovint a les consultes, en què la línia entre el que és un trastorn i quan classificar-se com a tal i que és un estil de vida, no queda ben delimitada", continua l'especialista. La Dra. Gunnard afirma: "O el fet de com han canviat els perfils dels pacients en els darrers anys, per exemple, el cas dels TCA que afecten els homes, que estaven documentats en un 5% el 2005, i avui ja ho estan en un 15%". El Dr. Soriano, responsable de la Unitat de TCA per a adults del Servei de Psiquiatria de Sant Pau parlarà de les darreres opcions en casos cronificats i resistents als programes convencionals.
Les noves tecnologies i les aplicacions de salut (apps) poden ajudar enormement els especialistes; de fet, explica la Dra. Gunnard, "algunes Apps, com ara la TCApp, s'han incorporat a la dinàmica de control i tractament d'aquests trastorns i ja són molts els especialistes que les fan servir en el maneig diari de la malaltia a les nostres consultes".
Sensibilitat a la recompensa i el càstig en dones amb trastorn de joc o compra compulsiva
Les implicacions terapèutiques de la sensibilitat a la recompensa i el càstig en dones amb trastorn de joc o compra compulsiva són un gran repte. "Actualment hi ha estudis col·laboratius entre l'Hospital Universitari Dexeus del Grup QuirónSalud i l'Hospital de Bellvitge que comparen pacients addictes al sexe i addictes al joc, i així com són més sensibles al premi que al càstig en el cas del sexe, s'està valorant quina és aquesta sensibilitat en el cas del joc", segons comenta el coordinador de la Jornada, el Dr. J. M. Farré.
Mindfulness, TDAH i realitat virtual
A la Jornada també es presenten les diferents iniciatives que incorporen la realitat virtual al tractament de trastorns psiquiàtrics, com per exemple el TDAH, la iniciativa que lidera el Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Vall d'Hebron. L'equip del Dr. Ramos-Quiroga ha posat en marxa una prova pilot amb 90 pacients per analitzar la combinació de la tècnica del mindfulness, basada en l'atenció plena a les pròpies emocions, sensacions i pensaments, i la tecnologia de la realitat virtual. La realitat virtual permet als professionals utilitzar entorns hiperrealistes per afavorir la concentració dels pacients, i les noves tecnologies, tractar el TDAH sense necessitat de medicació.
Diferències funcionals del cervell en els pacients amb Trastorn Límit de la Personalitat
La Unitat de Trastorn Límit de Personalitat, del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau, presentarà les dades més recents que han obtingut estudiant com s'activa el cervell dels seus pacients en relació amb subjectes sans mitjançant neurorradiologia funcional (Cristina Carmona).
Ingrés del nounat a la Unitat de Neonatologia després del part: afrontament matern
L'afrontament matern d'una situació com l'ingrés del nadó en una Unitat de Neonatologia i la gravetat del seu estat de salut pot crear situacions que afectin la salut mental de la mare. L'Hospital Universitari Dexeus ho ha estudiat. El punt de partida d'aquest estudi és conseqüència del fet que Dexeus és l'únic centre a Espanya que fa un cribratge sistemàtic en línia de la depressió postpart de totes les dones que donen a llum a Dexeus. Doncs la depressió postpart és un trastorn de vegades oblidat, difícil de detectar, però també molt prevalent, que genera un malestar emocional elevat i molts problemes que deriven del nou nucli familiar, del nadó i del vincle que s'estableix entre la mare i el nou nascut. En aquest context també s'ha pogut estudiar quina és la situació si el nounat està ingressat: "La gravetat del nounat i unes estratègies d'afrontament de l'estrès inadequades per part de la mare van tenir molt a veure amb aquesta depressió postpart. Comparant el grup de mares que tenen els seus nadons ingressats en neonatologia amb aquelles que els tenen a l'habitació, la depressió postpart té una incidència més gran entre el grup de les mares els nadons dels quals estan ingressats, amb un 21% de depressions postpart; davant d'un 15% a l'altre grup, que no és un percentatge significatiu, i en canvi, l'enllaç amb el nadó s'estableix de manera adequada", exposa la Dra. Gràcia Lasheras, responsable d'aquest estudi al Servei de Psiquiatria de Dexeus i presidenta de la Societat Espanyola de Salut Mental Perinatal.
