Neix el primer nadó al món a partir d'un òvul vitrificat de forma automatitzada

El Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona ha aconseguit dur a terme un embaràs a partir d'un òvul vitrificat de forma automatitzada que ha culminat amb el naixement del primer nadó al món que ha estat concebut utilitzant aquest sistema.
L'equip i la tecnologia emprada ha estat el sistema GAVITM, comercialitzat i distribuït per la companyia de ciència i tecnologia Merck. La seva incorporació suposa una innovació important en l'àmbit de la reproducció assistida, ja que és un pas més en la línia d'optimitzar i estandarditzar els processos que es realitzen als laboratoris de Reproducció Humana Assistida. Aquest sistema permet l'estandardització del procés de vitrificació, que fins ara es feia de forma manual.
Segons explica la Dra. Montse Boada, directora dels Laboratoris de Reproducció Assistida i cap de la Secció de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, "el naixement d'aquest nadó va tenir lloc el mes de setembre passat, concretament el dia 29 de setembre, i es tracta d'un nen completament sa, que va néixer per part vaginal a les 37 setmanes de gestació, va pesar 2.200g, i va fer 46 cm, fet que confirma la viabilitat d'aquesta nova tecnologia, que actualment només han incorporat alguns hospitals i clíniques de reproducció assistida de tot el món".
El motiu és que es tracta d'una innovació molt recent -es va llançar al mercat l'any 2016- per la qual cosa de moment només s'ha implementat en alguns centres com Dexeus Dona, encara que s'espera que en un futur se n'estengui l'ús.
El Dr. Miquel Solé, responsable del Laboratori de Criopreservació de Dexeus Dona, explica que "la vitrificació és un sistema de criopreservació ultraràpid que redueix el temps i el risc de la formació de vidres de gel, oferint una alta taxa de supervivència després de la desvitrificació que, en el cas dels ovòcits, actualment gira al voltant del 85%".
La primera vegada que es va dur a terme una criopreservació d'embrions amb èxit va ser l'any 1983 (vegeu l'apartat 'Articles d'interès', referència 1), i quatre anys més tard va tenir lloc el primer naixement a Espanya (ref. 2), però la introducció de la criopreservació d'ovòcits a l'aplicació clínica no es va materialitzar fins a l'any 2005 (ref. 3).
Un procés minuciós, amb una corba llarga d'aprenentatge
Fins ara, el procés de vitrificació s'ha realitzat sempre de forma manual, de manera que ha de ser un embriòleg expert l'encarregat de preparar les mostres i fer els diferents passos del procés de vitrificació fins a la conservació en nitrogen líquid a -196ºC. "Es tracta d'una feina en què cal ser molt estricta i experimentada per poder oferir un bon resultat", puntualitza Miquel Solé.
La novetat que aporta el sistema GAVITM és que permet que l'exposició del material biològic, en aquest cas els ovòcits, als mitjans crioprotectors es faci de forma automatitzada i en un dispositiu tancat hermèticament evitant el contacte directe dels ovòcits amb el nitrogen líquid. Aquest sistema es va donar a conèixer l'any 2014 quan un grup australià va mostrar els primers resultats en blastocists, obtenint resultats comparables a la metodologia manual (ref. 4).
"L'avenç científic en aquest camp depèn en bona part de la incorporació de la tecnologia als tractaments de fertilitat. En aquest sentit, el principal avantatge de Gavi™, primer i únic sistema de vitrificació automàtic, és que aconsegueix resultats consistents i repetibles a cada ús, gràcies a l'estandardització del procés", explica Isabel Sánchez Magro, directora mèdica de Merck a Espanya.
L'avenç podria millorar els resultats a TRA
"L'automatització que permet GAVITM disminueix el possible risc de contaminació i minimitza les petites variacions que hi pot haver als protocols manuals. A més, podria suposar una millora en els resultats", afirma la Dra. Anna Veiga, directora d'R+D del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona. Així ho demostren les primeres dades observades a partir d'un estudi realitzat pel Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, els resultats preliminars del qual s'han presentat a l'últim Congrés de l'American Society for Reproductive Medicine a San Antonio, Texas, i es donaran a conèixer demà al Congrés d'ASEBIR, que se celebra aquesta setmana a Madrid.
L'objectiu d'aquest estudi és avaluar la viabilitat de l'aplicació de la vitrificació automatitzada d'ovòcits en comparació de la vitrificació manual. Per això, es va dur a terme un assaig en què es van utilitzar un total de 138 ovòcits procedents d'11 donants. Els ovòcits de cada donant es van dividir en dos grups, i se'n van vitrificar 68 de forma manual i 70 utilitzant la tecnologia GAVITM.
Fins ara s'han realitzat 7 cicles de desvitrificació amb un total de 80 ovòcits desvitrificats, (38 ovòcits del grup manual i 42 del grup GAVITM), que van ser fecundats al laboratori utilitzant la tècnica de microinjecció intracitoplasmàtica (ICSI).
Segons indiquen els autors del treball, liderat pel Dr. Miquel Solé, que també va ser el responsable de dur a terme totes les vitrificacions (de forma manual i automatitzada), els resultats preliminars (vegeu Taula 1) demostren que les taxes de supervivència dels ovòcits després de la descongelació van ser comparables a tots dos grups: 76,3% (manual) i 78,6% (GAVITM). La qualitat dels embrions obtinguts després de la fecundació va ser similar als dos grups.
Atesa la mida limitada de la mostra, cal seguir amb l'estudi per confirmar els resultats obtinguts fins al moment. Tot i que la feina encara no ha conclòs, els seus autors indiquen que aquestes primeres dades són prometedores i contribuiran a homogeneïtzar els resultats i estandarditzar una part del procés de criopreservació.