Un 70% dels teratomes d'ovari es mantenen estables i no requereixen cirurgia
Un ampli estudi retrospectiu que ha analitzat una mostra de més de 400 dones diagnosticades de teratoma benigne d'ovari, a les quals es va fer un seguiment durant un període de deu anys, ha observat que, en la majoria dels casos –gairebé el 70% – aquest tipus de tumor es manté estable al llarg del temps, per la qual cosa els seus autors indiquen que un control ecogràfic continuat pot ser una bona opció per controlar-ne l'evolució, ja que el risc que augmenti de mida, sigui maligne o provoqui altres complicacions és molt baix.
El treball, realitzat pel Servei de Diagnòstic Ginecològic per la Imatge (DGI) de Dexeus Dona, i liderat per la Dra. Mª Angela Pascual, s'ha dut a terme en col·laboració amb investigadors de la Universidad de Navarra (Pamplona) i la Universitat de Cagliari (Itàlia) i s'ha publicat aquest mes a la revista científica Obstetrics and Gynecology que edita l'American College of Obstetricians and Gynecologists.
Un tumor que afecta dones de totes les edats
Els teratomes d'ovari constitueixen el tipus de tumor més freqüent entre els que no són d'origen epitelial, i encara que la incidència és molt més baixa (un 10%) representen més del 95% de tots els tumors d'ovari d'origen germinal. La majoria es descobreixen de forma fortuïta, durant una revisió ginecològica rutinària, ja que sovint no provoquen símptomes. De vegades s'acompanyen de dolor abdominal o pèlvic, però aquest símptoma només es presenta en un 30% dels casos. Solen presentar-se en dones premenopàusiques, encara que també es poden detectar en nenes que encara no han tingut la regla i en dones postmenopàuiques d'edat avançada.
Tradicionalment, el tractament indicat ha estat la cirurgia per extirpar el tumor. Tot i això, s'ha observat que el risc que apareguin complicacions posteriors, com torsió ovàrica és molt baix. Per això, en els casos que no requereixen cirurgia immediata el protocol habitual és fer un seguiment de control mitjançant la realització d'una ecografia transvaginal als tres i als sis mesos posteriors al diagnòstic per observar-ne l'evolució. A partir dels sis mesos, es recomana fer un control ecogràfic anual.
L'objectiu d'aquest estudi era analitzar els resultats a llarg termini del seguiment de control ecogràfic per a aquest tipus de tumors. Per això es va seleccionar una àmplia mostra de pacients diagnosticades de teratoma benigne d'ovari a les quals es va fer un seguiment ecogràfic al llarg de deu anys, entre el gener del 2003 i el desembre del 2013.
Totes les dones que van participar a l'estudi eren pacients de Dexeus Dona que, en el moment del diagnòstic, no presentaven símptomes associats al tumor ni estaven embarassades. Totes van ser informades dels avantatges i possibles riscos de dur a terme un tractament conservador amb control periòdic o sotmetre's a cirurgia, una qüestió que sempre ha de ser abordada entre el metge i la pacient, perquè aquesta última estigui ben informada i pugui donar-ne la consentiment.
Resultats de l'estudi
Durant el període que es va fer l'estudi es van diagnosticar ecogràficament 613 casos de teratoma benigne d'ovari. L'edat mitjana de les pacients diagnosticades era de 36,6 anys, tot i que oscil·lava entre els 14 i els 81 anys. D'aquestes, 205 (33,4%) van ser sotmeses a una intervenció quirúrgica en un termini no superior a les quatre primeres setmanes després del diagnòstic, per la qual cosa no es van incloure a l'estudi de seguiment. De les 408 restants, un 89,2% eren dones premenopàusiques i un 10,8% postmenopàusiques.
Durant el període de seguiment, 130 (31,8%) van ser sotmeses a una intervenció quirúrgica per extirpar el tumor. La cirurgia es recomana quan el teratoma d'ovari provoca dolor pèlvic o abdominal (agut o crònic), s'observa un augment de mida (de 10 mm o més) durant els dos primers controls ecogràfics de seguiment (és a dir, dels 3 als 6 mesos posteriors al diagnòstic) o es detecten canvis que puguin ser indicatius que es tracti d'un tumor maligne, com ara l'aparició d'àrees sòlides vascularitzades. També es pot fer si la pacient ho desitja, sota recomanació mèdica o de forma paral·lela a un altre tipus d'intervenció quirúrgica, com la histerectomia.
La majoria d'aquestes intervencions es van fer durant els primers cinc anys després del diagnòstic. Els factors principals associats a la cirurgia són l'edat en el moment del diagnòstic i la mida del tumor. Tot i això, els autors indiquen que és difícil predir quins poden precisar cirurgia i quins no.
Pel que fa a les complicacions, només una de les 408 va patir una torsió d'ovari, i per això els autors creuen que el risc que es produeixi aquest problema és menor que el descrit fins ara, que gira al voltant d'un 3,5 %.
La immensa majoria de les pacients incloses a l'estudi van romandre asimptomàtiques durant el seguiment, i el creixement del tumor en aquests casos va ser mínim: 0,6 mm a l'any de mitjana enfront del 4,8 mm/any dels casos que sí que van requerir cirurgia. De tota manera, no és possible establir una mida que es pugui utilitzar a la pràctica clínica com a patró d'advertència del risc de cirurgia. A Dexeus Dona es considera que lesions superiors a 6 cm poden ser més susceptibles de precisar cirurgia, encara que passats els primers cinc anys, el risc es redueix, com s'ha observat a l'estudi.
El control ecogràfic, una bona opció
Els autors indiquen que l'ecografia transvaginal és una eina eficaç per diagnosticar i fer el seguiment d'aquest tipus de tumors, ja que les anàlisis histològiques dels tumors extirpats revelen que la sensibilitat d'aquesta tècnica supera el 85%. Així mateix, i durant el seguiment, no es va detectar cap cas de tumor maligne, per la qual cosa el risc que un tumor maligne pugui passar desapercebut fent un seguiment de control ecogràfic en teratomes d'ovari és molt baix.
Com a conclusió, els autors indiquen que un control ecogràfic continuat pot ser una bona opció per seguir levolució i controlar aquest tipus de tumors.
