Un estudi demostra que més del 50% de la població és portadora de mutacions genètiques causants de les principals malalties hereditàries

Un grup d’investigadors de la Unitat de Medicina Genòmica del centre Salut de la Dona Dexeus, liderat per la Dra. Anna Abulí i el Dr. Xavier Estivill, ha dut a terme un ampli estudi sobre una mostra de 1.301 individus per identificar si són portadors d’alteracions genètiques de caràcter recessiu que podrien afavorir la transmissió a la descendència de les malalties hereditàries més freqüents. Aquest tipus de malalties només es manifesten quan els dos progenitors són portadors de gens amb mutacions i transmeten al seu fill dues còpies alterades d’un mateix gen, i la probabilitat que aquest fet passi és d’un 25 %. De fet, moltes persones poden ser portadores d’aquestes mutacions sense manifestar la malaltia, cosa que fa que aquesta condició genètica passi desapercebuda en l’historial mèdic personal o familiar de les parelles.

Per aquest motiu, Salut de la Dona Dexeus, en col·laboració amb l’empresa qGenomics, ha desenvolupat una prova específica anomenada qCarrier, que permet detectar alteracions genètiques en 200 gens associats a més de 300 malalties hereditàries, i que els investigadors han utilitzat en el seu estudi per identificar possibles portadors. Del total dels 1.301 individus analitzats, 483 eren dones donants d’ovòcits, 635 parelles masculines de la receptora d’òvuls donats, 105 dones que van realitzar tractaments de reproducció assistida amb donants d’esperma, i 39 parelles que van realitzar un estudi genètic preconcepcional previ.

Els resultats han demostrat que un 56 % de les 1.301 persones que van ser analitzades eren portadores, almenys, d’una mutació genètica recessiva associada al desenvolupament d’alguna patologia hereditària, i un 1,7 % de les donants d’ovòcits van ser excloses del programa de donació perquè eren portadores d’alguna de les malalties lligades al cromosoma X, que són aquelles que només poden transmetre les dones als seus fills homes (com la síndrome X-fràgil, que provoca retard mental, la distròfia muscular Duchenne o l’hemofília). A més, i de forma global, un 3 % de les donacions assignades inicialment presentaven un alt risc de transmetre un trastorn genètic, com fibrosi quística, sordesa congènita, alfa-talassèmia o hiperplàsia suprarenal congènita. Segons els autors, aquestes dades demostren l’alta freqüència de portadors d’aquestes mutacions recessives en el conjunt de la població general, i destaca l’interès que pot tenir l’aplicació de la prova de cribratge genètic de malalties hereditàries per prevenir la seva transmissió en l’àmbit de la medicina reproductiva.

Actualment, i d’acord amb les recomanacions de la Unió Europea, l’avaluació del risc genètic que es fa als donants d’ovòcits i esperma es basa principalment en l’historial mèdic personal i familiar, per comprovar que no tenen antecedents de malalties genètiques o comportin una alteració cromosòmica que pugui afectar les seves cèl·lules reproductores o transmetre’s a la descendència. També es té en compte l’edat, ja que una edat avançada augmenta el risc que els òvuls presentin anomalies cromosòmiques o que es produeixin mutacions genètiques de forma espontània en l’espermatozoide.

El desenvolupament de les tecnologies de nova generació d’anàlisi genòmica fa possible el cribratge genètic simultani de múltiples malalties. Però les proves d’anàlisi genètica que s’apliquen difereixen en funció dels centres i els professionals, així com de les polítiques i el marc legislatiu que existeix a cada país. Actualment les recomanacions de la majoria de societats científiques inclouen un cribratge de mínims per a les malalties de caràcter recessiu que tenen més prevalença per a alguns grups ètnics, com la beta-talassèmia en l’àmbit mediterrani, i la fibrosi quística, que també és freqüent entre la població caucàsica.

Per aquest motiu, els autors d’aquest estudi proposen oferir de forma generalitzada la realització de la prova de cribratge genètic de mutacions recessives en els programes de donació de gàmetes (ovòcits i esperma), tant a donants com a qualsevol persona i/o parella amb desig reproductiu (amb problemes de fertilitat o sense), per tal que puguin conèixer els possibles riscos i decidir l’opció reproductiva que volen seguir per prevenir les malalties d’origen genètic.

L’estudi, anomenat «NGS Based Assay for the Identification of Individuals Carrying Recessive Genetic Mutations in Reproductive Medicine», ja està disponible en l’edició en línia de la revista Human Mutation i s’inclourà en l’edició impresa especial de juny, coincidint amb el 25è aniversari de la fundació de la revista. Així mateix, la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) li ha concedit la distinció de millor comunicació clínica en el 31è Congrés Anual de la SEF, celebrat a Màlaga.

Article de referència:

Abulí A, Boada M, Rodríguez-Santiago B, Coroleu B, Veiga A, Armengol L, Barri PN, Pérez-Jurado L, Estivill X^*. NGS.Based Assay for the Identification of Individuals Carrying Recessive Genetic Mutations in Reproductive Medicine. Hum Mutat 2016; 37(6): 516-523, doi: 10.1002/humu.22989