La hiperplàsia benigna de la pròstata (HBP) és un creixement benigne de la glàndula prostàtica que es desenvolupa a la majoria dels homes amb l'edat.

Habitualment no ocasiona cap molèstia i passa totalment desapercebuda, però de vegades és capaç de produir una varietat de símptomes urinaris. Quan els símptomes ocasionats per l'HBP són molestos o prou incòmodes per interferir en la qualitat de vida dels pacients sol recomanar-se l'inici d'un tractament farmacològic.

Hi ha diversos tractaments mèdics i quirúrgics per tractar la malaltia i la seva elecció ve determinada per la intensitat dels símptomes i les característiques dels pacients.


Quan s'ha de tractar l'HBP?

No sempre hi ha una correlació directa entre la mida de la pròstata i la presència o absència de símptomes urinaris.

Hi ha pacients que tenen pròstates de grans dimensions i no presenten cap molèstia mentre que hi ha altres pacients que tenen pròstates petites però que els ocasionen moltes molèsties urinàries. La decisió d'iniciar un tractament depèn de la intensitat de les molèsties miccionals i no de la mida de la pròstata. Les respostes realitzades a les preguntes del qüestionari de símptomes I-PSS poden ajudar el metge i el pacient a decidir si el tractament és necessari i triar el més adequat. Si el pacient té pocs símptomes i aquests a penes li ocasionen molèsties potser no necessiteu cap tractament. Per contra, si el pacient té símptomes prou molestos per interferir en la seva qualitat de vida o, si els resultats dels estudis realitzats demostren que s'ha afectat el tracte urinari, caldria valorar algun tractament.


Quins tractaments hi ha?

Els principals tractaments per a la HBP són l'espera expectant (no tractar), els tractaments farmacològics i els tractaments quirúrgics (procediments en què s'extirpa part de la pròstata).

Quan el pacient no té símptomes o quan els símptomes que té són escassos, poc molestos, ben tolerats i no presenta complicacions derivades de la HBP (insuficiència renal, retenció urinària, infeccions recurrents, pedres a la bufeta, etc.), pot triar romandre sense tractament i únicament continuar fent controls periòdics pel seu metge. Òbviament és l'opció més senzilla i s'eviten els riscos, els inconvenients i els costos dels tractaments farmacològics i quirúrgics. En el moment que els símptomes augmentin en intensitat i siguin molestos al pacient o es desenvolupin complicacions mèdiques secundàries a la HBP podrà iniciar-se un tractament actiu. L'espera expectant representa el primer esglaó de tractament per a molts pacients. Al llarg del temps molts pacients romanen amb els seus símptomes estables i fins i tot alguns pocs milloren espontàniament. Encara que és difícil de predir, els pacients amb més risc de desenvolupar complicacions derivades de l'HBP o de presentar un augment dels símptomes miccionals són els que tenen més edat, més volum prostàtic i més valor del PSA sèric.

Hi ha una sèrie de modificacions de l'estil de vida que poden ser beneficioses per disminuir la intensitat dels símptomes:

  • Reduir la ingesta de líquids a la tarda o nit per evitar haver de despertar-se amb freqüència durant la nit per orinar
  • Evitar o disminuir la presa de substàncies que continguin alcohol o cafeïna per evitar-ne l'efecte diürètic i irritant que podria ocasionar un augment de la freqüència i urgència miccional (sensació de tenir la necessitat imperiosa d'orinar)
  • Espolsar el penis després de la micció per evitar el degoteig després d'acabar d'orinar
  • Evitar la presa de fàrmacs amb efectes sobre la micció
  • Ús de tècniques de relaxació per orinar
  • Tractar el restrenyiment
  • Tractament mèdic farmacològic

hiperplasiahiperplasia


El tractament més comunament utilitzat per alleujar els símptomes ocasionats per l'HBP d'intensitat moderada és el farmacològic. Hi ha tres tipus de medicaments que poden ser útils per disminuir els símptomes ocasionats per la HBP. De vegades pot ser necessari prendre diversos fàrmacs de forma associada (tractament combinat). Tot i que alguns pacients presenten efectes secundaris ocasionats per la presa d'aquests fàrmacs, en general són lleus i desapareixen en deixar de prendre el fàrmac.