El càncer de pell s'ha convertit en una de les patologies oncològiques amb més creixement a Espanya. Segons dades de l'Academia Española de Dermatología y Venereología (AEDV), aquest tipus de tumors ha experimentat un increment del 40% en els últims quatre anys. Una tendència a l'alça que coincideix amb l'informe "Las Cifras del Cáncer en España 2026" de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), que estima que, del total de nous casos de càncer a Espanya estimats per a l'any 2026, la majoria són per càncer de pell no melanoma (CCNM >300.000 casos i melanoma >8000 casos).

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), per la seva banda, situa el càncer de pell com un dels més freqüents al món. Segons la Dra. Alba Català, cap d'equip del Servei de Dermatologia i Venereologia de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, ​​"el càncer de pell és un dels tumors més freqüents a nivell mundial, especialment el càncer cutani no melanoma (CCNM)". Tot i que a Espanya i Catalunya, països amb molta radiació solar, les taxes no estan entre les més altes del món, "la incidència està creixent i és un problema de salut rellevant". Al que l'especialista afegeix: "La incidència mundial de càncer de pell (melanoma i no melanoma) fa dècades que augmenta i s'espera que continuï creixent en els propers anys. El patró encaixa, en gran part, amb una "factura diferida" d'exposicions i conductes de risc passades, sumada a canvis demogràfics i a una millor detecció".

L'augment dràstic del càncer de pell s'atribueix sobretot a una exposició més gran i sovint inadequada a la radiació UV durant dècades, sumada a l'envelliment de la població i a la millora en la detecció. En aquest sentit, Català explica que "sí que es pot parlar d'una "factura" de conductes de fotoprotecció insuficient del passat, encara que amplificada per canvis ambientals i diagnòstics més sensibles".

Les cremades a la infància multipliquen fins per vuit el risc de càncer de pell

L'afirmació que "la pell té memòria" compta amb un sòlid suport científic. El mal solar s'acumula des dels primers anys de vida i es manifesta dècades després. La infància concentra entre el 25% i el 50% de l'exposició solar de tota la vida, per això representen una etapa especialment sensible. Segons un gran estudi genètic (Langselius, O., Rumgay, H., Vries, E., Whiteman, D., Jemal, A., Parkin, D., & Soerjomataram, I. (2025). Global burden of cutaneous melanoma incidence attributable to ultraviolet radiation in 2022. International Journal of Cancer, 157, 1110 - 1119) tenir tendència genètica a cremar-se a la infància s'associa amb:

• Melanoma: Amb un augment de 2 a 5 vegades més risc de tenir melanoma (segons anàlisi).

• Càncer de pell no melanoma (basocel·lular i escamós): Amb un augment de 4 a 8 vegades més risc de tenir càncer de pell no melanoma (segons anàlisi).

Per contra, les dades demostren que a les regions on han millorat els hàbits de fotoprotecció en joves, la incidència de melanoma en adolescents ja comença a baixar.

Segons Català, "una cremada solar greu a la infància no garanteix càncer, però s'associa clarament a un risc més alt, sovint del doble o més, de melanoma i altres càncers cutanis dècades després. La major part del melanoma i dels càncers de pell està lligada a radiació UV acumulada, i una fracció important d'aquest dany passa en els primers anys de vida". Per això, la "memòria" de la pell existeix en el sentit de dany acumulat: protegir rigorosament els nens del sol és una de les mesures més eficaces per reduir el "càncer del futur".

La importància de la prevenció

A l'àmbit de la prevenció, l'evidència científica també introdueix matisos sobre com interactuen els protectors solars en situacions reals com la platja o l'esport. La ciència no recolza que la protecció "desaparegui" just a les 2 hores de rellotge, però sí que mostra que factors externs com la suor, l'aigua i el frec van degradant progressivament la pel·lícula protectora sobre la pell. Per això, la Dra. Català insisteix que "convé fer servir molta quantitat, realitzar una reaplicació primerenca (als 15-30 minuts d'iniciar l'exposició) i després seguir una pauta propera a cada 2 hores, repetint l'aplicació sempre després de nedar, suar molt o assecar-se amb la tovallola".

Així mateix, hi ha un debat recurrent sobre la necessitat d'usar factors superiors a l'habitual SPF 50. Un SPF 50 ofereix una protecció molt alta, però no bloqueja "tot" i, a la pràctica i sota condicions de sol intens, s'observa clarament un nivell més alt de cremades que quan es fan servir factors de SPF 85–100+. Les dades clíniques revelen que hi ha guany amb aquests factors molt alts: encara que en percentatge de radiació UV bloquejada la diferència matemàtica sembli petita, resulta altament rellevant en la prevenció de cremades reals, sobretot en casos d'aplicació deficient per part de l'usuari, pells clares i sol intens. Tot i així, els especialistes recorden que cap nivell de SPF substitueix la necessitat de reaplicar el producte, fer servir roba protectora i evitar les hores de sol més fort.

La Intel·ligència Artificial com a suport d'alta precisió en el diagnòstic precoç

A l'àmbit de la innovació tecnològica, la Intel·ligència Artificial s'ha consolidat en centres com l'Hospital Quirónsalud Barcelona com una eina clau per a la detecció primerenca del melanoma i altres càncers cutanis. La seva aplicació se centra en l'anàlisi avançada d'imatges de la pell, com fotografies clíniques, dermatoscòpies, tomografies de coherència òptica (OCT) o microscopies confocals, per mostrar probabilitats de malignitat i optimitzar les tasques de cribratge i triatge.

Segons apunta la doctora, encara que els algorismes ofereixen rendiments diagnòstics comparables o, de vegades, superiors als de molts especialistes, "l'evidència científica actual dóna suport al seu ús estrictament com un "segon lector" d'alta precisió integrat a la pràctica clínica, mentre la decisió final i la responsabilitat segueixen recaient en el dermatòleg".