Al·lèrgia Respiratòria: Rinitis, Conjuntivitis, Asma

La causa de la rinitis, la conjuntivitis i l’asma al·lèrgics són els àcars de la pols, el pol·len dels arbres i les plantes, els fongs de la humitat i l’epiteli dels animals.


Proves en al·lèrgia respiratòria: Per al diagnòstic de l’al·lèrgia respiratòria, es realitzen proves cutànies i proves de funció respiratòria.

  • Prick Test per a pneumoal·lèrgens: Consisteix en l’aplicació d’una gota de l’extracte de l’al·lergogen a testar a la part anterior de l’avantbraç. A continuació, es fa una lleugera punció amb una llanceta de punta curta a través de la gota de l’extracte i la capa més externa de la pell (epidermis). D’aquesta manera, es permet que l’extracte penetri a la pell i entri en contacte directament amb les cèl·lules responsables de les reaccions al·lèrgiques. Si el pacient està sensibilitzat a aquest extracte, les cèl·lules reaccionaran alliberant unes substàncies que produeixen inflamació, i apareixerà una petita pàpula o habó a la zona de la punció.
  • Rinomanometria: És una tècnica senzilla per mesurar el grau d’obstrucció nasal en la rinitis. També permet valorar els canvis en el grau d’obstrucció nasal després del tractament de la rinitis o després de l’exposició a un al·lergogen (Prova de provocació nasal). La prova consisteix en l’aplicació d’un adaptador nasal extern situat a l’entrada de la fossa nasal. Existeixen diferents calibres per a infants i adults.
  • Espirometria: És una tècnica de mesura de la funció pulmonar que s’utilitza en el diagnòstic de l’asma bronquial. Es demana al pacient que faci una inspiració màxima, omplint els pulmons al màxim. A continuació, es col·loca l’embocadura entre els llavis i es realitza una expiració forçada bufant amb tota la força i mantenint-la durant almenys 6 segons fins a expulsar tot l’aire. El personal d’infermeria indicarà com fer-ho correctament.
  • Prova de broncodilatació: Per confirmar el diagnòstic d’asma bronquial es comparen els resultats de l’espirometria abans i després de l’administració d’un fàrmac broncodilatador inhalat (salbutamol, terbutalina, etc.). Primer es realitza una espirometria basal o inicial. A continuació, s’administra una medicació broncodilatadora inhalada i s’espera uns 15 minuts. Després d’aquest temps es realitza una nova espirometria i es comparen els resultats de les dues determinacions. Si els valors de la segona espirometria milloren més d’un 12%, es confirma el diagnòstic d’asma bronquial, encara que els valors de l’espirometria inicial estiguin dins de la normalitat.
  • Prova de provocació bronquial inespecífica o prova de metacolina: Consisteix en la realització d’una espirometria inicial i diverses espirometries successives després de la inhalació de dosis creixents d’un fàrmac broncoconstrictor, la metacolina, que produeix un estrenyiment dels bronquis en persones susceptibles. La utilitat d’aquesta prova és, sobretot, descartar el diagnòstic d’asma, ja que és molt poc freqüent que un pacient asmàtic presenti una prova de metacolina negativa.
  • Determinació de la fracció exhalada d’òxid nítric (FENO): L’òxid nítric és una molècula produïda per diverses cèl·lules de les vies respiratòries i la seva concentració augmenta quan aquestes vies estan inflamades. La concentració d’aquesta molècula es pot mesurar en l’aire exhalat i, així, determinar de manera indirecta el grau d’inflamació de la via aèria. Els nivells d’òxid nítric són elevats en persones que pateixen processos inflamatoris de les vies respiratòries, com l’asma, i els valors en pacients amb inflamació de la via aèria són més alts en comparació amb els de persones sanes.