La UVI Neonatal de l'Hospital Universitari Dexeus és una unitat de nivell IIIC, el grau de màxima complexitat assistencial, i ofereix atenció mèdica especialitzada als nadons que neixen prematurs, amb patologies mèdiques o que necessiten cirurgia, incloent-hi la cirurgia neonatal i la cirurgia cardíaca. Aquesta classificació permet atendre prematurs extrems des de la setmana 23 de gestació.

La unitat disposa d’una capacitat total de 24 llocs assistencials: 12 de cures intensives neonatals (4 d’ells en habitacions familiars individuals), 8 de cures intensives semicrítiques i 4 de cures bàsiques, i està dotada amb els recursos humans i tecnològics propis d’una unitat d’aquest nivell.


Paral·lelament, es dona una gran importància als aspectes no estrictament tecnològics destinats a millorar el benestar i el neurodesenvolupament dels nadons ingressats, a través de les Cures Centrades en el Desenvolupament (CCD), que promouen una atenció més humana i respectuosa amb les necessitats del nounat i la seva família.

uci_neonatal_hospital_universitari_dexeus_pediatria_neonatouci_neonatal_hospital_universitari_dexeus_pediatria_neonato


Ampliació de la UVI neonatal i humanització de l'atenció

En el marc d’aquest model assistencial, la Unitat de Neonatologia ha dut a terme una ampliació de la seva UCI neonatal, amb la creació de quatre habitacions familiars individuals, que se sumen als llocs ja existents. Aquestes noves estances permeten adaptar l’entorn a les necessitats clíniques de cada nounat i faciliten la presència continuada dels pares, reforçant la cura individualitzada dels nadons més vulnerables.

Les habitacions individuals contribueixen a reduir el soroll i els estímuls lumínics, un aspecte especialment rellevant en nounats amb alt risc de complicacions neurològiques, com els grans prematurs. L’objectiu és integrar la família en la cura de l’infant i permetre que la mare o el pare puguin estar presents en tot moment, a més de personalitzar l’entorn assistencial.

Aquesta ampliació s’emmarca dins del model Family Integrated Care (FiCare), un enfocament que promou la integració activa dels pares en la cura del nounat durant la seva estada a la UCI, sempre acompanyats i formats per l’equip sanitari. La unitat manté un enfocament híbrid, combinant àrees obertes i habitacions individuals, per poder adaptar l’entorn a cada situació clínica i familiar.


Què són les cures centrades en el desenvolupament (CCD)?

Les cures centrades en el desenvolupament (CCD) constitueixen un conjunt d’actuacions orientades a optimitzar l’entorn i l’atenció a les Unitats de Cures Intensives Neonatals, amb l’objectiu de minimitzar qualsevol impacte negatiu sobre el desenvolupament del nadó, especialment en els nounats prematurs. El sistema nerviós immadur del prematur requereix un entorn estable, previsible i protector per poder desenvolupar-se de manera organitzada i harmoniosa.

Les CCD es basen en aquests principis i en la interacció dinàmica entre el nadó, el seu entorn i la seva família. Inclouen intervencions sobre el macroambient (control de la llum, el soroll i l’activitat de la unitat) i el microambient (posició del nadó, manipulacions respectuoses, control del dolor, mètode cangur). La implantació de les CCD en unitats neonatals d’arreu del món s’ha consolidat com una manera moderna d’entendre la neonatologia: més humana, individualitzada i amb beneficis demostrats en el desenvolupament i el benestar futur dels infants.


Els pares, partícips actius

Durant l’ingrés, el paper de la família és fonamental. Els pares són els cuidadors naturals del nadó i el vincle afectiu que s’estableix amb ells és una peça clau del seu desenvolupament i recuperació. El nadó té dret a la presència i participació dels seus pares, que constitueixen el seu principal referent emocional i sensorial.

Per aquest motiu, afavorim una entrada lliure a la unitat i promovem una participació activa dels pares, tant en les cures diàries com en el procés de presa de decisions. El nostre equip acompanya i guia les famílies perquè se sentin segures, informades i protagonistes en la cura del seu fill.


Mètode cangur: alternativa a la incubadora

El mètode cangur, basat en el contacte pell amb pell entre el nadó i els seus pares, afavoreix de manera significativa el vincle afectiu, augmenta el benestar del nounat i ajuda a disminuir l’angoixa derivada de la separació durant l’ingrés.

Entre els principals beneficis per al nadó destaquen:

  • Millora del control de la temperatura corporal.
  • Estimulació tàctil, olfactiva, auditiva i visual.
  • Afavoriment de la lactància materna.
  • Disminució del risc d’infeccions.

Sempre que la situació clínica ho permet, fomentem activament aquesta pràctica, acompanyant les famílies i adaptant-la de manera segura a cada nadó.


L'ambient contribueix a l’organització del cervell en desenvolupament

L’úter matern ofereix unes condicions òptimes per al desenvolupament del fetus: foscor, protecció davant dels estímuls externs i sorolls suaus i atenuats. Quan un nadó neix de manera prematura, el seu desenvolupament continua fora d’aquest entorn ideal. Una estimulació sensorial excessiva a la UCIN pot generar estrès i irritabilitat, alterar el son, dificultar el guany de pes i afectar el seu benestar global.

Per això, treballem per mantenir a la unitat neonatal un ambient tan semblant com sigui possible a l’úter matern. La unitat es manté en penombra, les incubadores dels nadons més prematurs es cobreixen per reduir l’exposició a la llum i es controla de manera estricta el nivell de soroll. Parlem en veu baixa, silenciem els telèfons mòbils i disposem de sistemes d’alarma lluminosa que ens avisen quan se superen els nivells de decibels recomanats. La incubadora actua com una caixa de ressonància, de manera que qualsevol soroll pot ser percebut de forma amplificada pel nadó.


La posició i la contenció dins de la incubadora ajuden a la plasticitat

El manteniment d’una postura adequada és fonamental per al correcte desenvolupament neurològic i musculoesquelètic del nadó. Per això, utilitzem diferents mesures de contenció i posicionament que permeten al nounat adoptar una postura tan semblant com sigui possible a la que tindria dins de l’úter matern.

  • De costat: braços i cames flexionats, mans a prop de la cara, peus en contacte, esquena flexionada i elements de contenció al voltant (nius, subjecció manual).
  • De panxa enlaire: mans a la línia mitjana del cos, cames flexionades, elements de contenció i cap lleugerament lateralitzat.

Aquestes mesures afavoreixen l’autoregulació, el confort i la plasticitat cerebral del nadó.


Com s'alimenten?

La llet materna és l’aliment ideal per a tots els nadons i els seus beneficis són encara més grans en els prematurs: és més fàcil de digerir, afavoreix la maduració intestinal i protegeix davant les infeccions. Des de l’ingrés, ensenyem a les mares a utilitzar el tirallet per extreure la llet des de les primeres gotes de calostre, així com el funcionament del circuit d’emmagatzematge i conservació.

Fins a les 34–35 setmanes, molts prematurs no tenen plenament desenvolupada la coordinació entre succió, deglució i respiració, per la qual cosa s’alimenten mitjançant sondes que s’introdueixen per la boca o el nas fins a l’estómac. L’entrenament per a la futura alimentació per via oral comença de manera progressiva a partir de les 29–32 setmanes, sempre de forma individualitzada.

La cavitat oral és una zona altament sensitiva, i es duen a terme múltiples intervencions per afavorir aquest aprenentatge. Els pares participen activament en aquest procés i reben formació i acompanyament per part de l’equip.


Què fem perquè no pateixin dolor?

Durant l’estada a la unitat neonatal, els nadons necessiten procediments imprescindibles per a la seva cura que poden provocar dolor o malestar, com ara puncions, col·locació de vies o exploracions mèdiques. El nostre objectiu és prevenir i tractar el dolor de manera sistemàtica i personalitzada.

En funció del tipus de procediment, utilitzem diferents nivells d’analgèsia. Mesures com l’ús de sacarosa, la contenció manual o l’embolcall del nadó s’empren habitualment en procediments menors. Quan el dolor és més intens —com en intubacions, col·locació de drenatges, després d’intervencions quirúrgiques o en nadons sota ventilació assistida— es recorre a la sedoanalgèsia farmacològica, sempre amb dosis ajustades acuradament a la situació clínica del nounat.

El control del dolor és una part essencial de les cures centrades en el desenvolupament i forma part del nostre compromís amb una atenció respectuosa, segura i humana.