Els problemes de salut mental en nens i adolescents han experimentat un increment significatiu en els darrers anys. Davant d'aquest escenari, el servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Universitari Dexeus ha engegat una nova Secció de Salut Mental Infantojuvenil coordinada amb el Departament de Pediatria.
Segons dades de la Sociedad Española de Urgencias en Pediatría (SEUP), les consultes per salut mental a urgències de pediatria s'han incrementat al voltant d'un 10% anual en menors de 14 anys, amb augments marcats en els intents de suïcidi (a un ritme del 22% anual) i en les crisis d'agressivitat i trastorns de conducta. De fet, a alguns hospitals les consultes per patologia psiquiàtrica s'han duplicat en menys d'una dècada. A aquesta situació s'hi afegeix que l'Asociación Española de Pediatría (AEP) confirma que el 70% dels problemes de salut mental de la població adulta s'originen durant la infància i l'adolescència.
Entre els motius de consulta més freqüents destaquen les crisis d'ansietat i atacs de pànic, les conductes autolesives i la ideació suïcida, les greus alteracions de conducta amb episodis d'agitació o agressivitat. De fet, un estudi multicèntric de la SEUP publicat a 
Anales de Pediatría, realitzat entre el 2019 i el 2021, va registrar un augment del 56% en els diagnòstics de suïcidi, intent de suïcidi i ideació autolítica, i del 122% en les intoxicacions no accidentals per fàrmacs després de la pandèmia.
A diferència dels adults, els especialistes recorden que la depressió en aquestes etapes no sempre es manifesta com a tristesa evident. Segons explica Cristina Sanz, psicòloga del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Universitari Dexeus, "un dels signes més característics de la depressió en infants i adolescents és la irritabilitat persistent, els canvis de conducta o un augment dels conflictes a casa i al col·legi, que sovint es confonen erròniament amb manca de motivació o problemes de comportament, a més d'acompanyar-se d'aïllament, apatia o queixes físiques recurrents com mals de cap o estómac".
Així mateix, els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) representen una altra de les causes principals d'atenció clínica, amb descompensacions que sovint arriben a urgències quan ja hi ha un compromís físic. Els especialistes alerten d'un augment de casos en edats cada cop més primerenques i de la complexitat creixent d'aquests trastorns, el que reforça la necessitat d'un abordatge multidisciplinari. En paraules de Katarina Gunnard, psicòloga experta del mateix servei: "Les xifres són preocupants: l'anorèxia en nenes des dels 14 anys ha augmentat un 165% els últims sis anys i l'obesitat infantil se situa en un 10% a Espanya. A més, s'estima que 3 de cada 4 persones que pateixen un TCA no busquen ajuda professional, el que indica que la demanda atesa a consulta representa únicament una fracció del problema real".
Així mateix, l'augment del temps d'exposició a pantalles i l'ús problemàtic de xarxes socials i videojocs també preocupa els especialistes, per la relació amb l'ansietat, la baixa autoestima, les dificultats de regulació emocional i els problemes de conducta.
Segons apunta la Dra. Carina Nadal, psiquiatra d'aquest servei, "el preocupant és que moltes d'aquestes situacions no apareixen de forma sobtada: són el punt final d'un malestar que feia temps que es gestava sense ser detectat ni atès. Quan el patiment emocional "esclata" a urgències, significa que han fallat els filtres previs de detecció. Per això és tan important disposar de dispositius ambulatoris especialitzats i accessibles, que permetin intervenir abans d'arribar a la situació de crisi".
Una resposta assistencial especialitzada davant de l'augment de la demanda
Amb l'objectiu de respondre a aquesta realitat, el servei de psiquiatria i psicologia de l'Hospital Universitari Dexeus (Psicodex) ha engegat la nova Secció de Salut Mental Infantojuvenil. Aquest recurs cerca oferir una resposta assistencial especialitzada que abasti des de la prevenció fins al tractament continuat. En aquest procés, la detecció precoç constitueix un pilar fonamental: atesa la gran plasticitat cerebral i emocional a la infància i l'adolescència, actuar davant dels primers senyals subtils (com canvis en el comportament, el somni o el rendiment escolar) permet intervenir abans que els símptomes es consolidin i cronifiquin. Tot i això, la identificació primerenca va molt més enllà del diagnòstic d'un trastorn. També suposa detectar factors de risc, reforçar els factors de protecció i acompanyar les famílies amb orientació i eines que afavoreixin un desenvolupament emocional saludable, i així evitar en molts casos que una dificultat evolutiva s'acabi convertint en un problema de salut mental.
A l'abordatge específic de conductes autolesives i ideació suïcida, la nova unitat aplica una metodologia protocol·litzada centrada en l'avaluació precoç del risc i la intervenció directa. "A la consulta preguntem de forma sistemàtica, directa i tranquil·la per la presència d'ideació autolítica o autolesions, perquè sabem que parlar-ne no ho provoca, sinó que obre la porta a demanar ajuda", explica la Dra. Nadal. Davant de situacions de risc, l'equip dissenya un pla de seguretat individualitzat i intensifica el seguiment, treballant especialment en les habilitats de regulació emocional per oferir a l'adolescent eines eficaces davant del malestar que el desborda.
Aquesta nova secció treballa en estreta coordinació amb el servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Dexeus. D'aquesta manera, pediatres, psiquiatres i psicòlegs comparteixen informació clínica i aborden de manera conjunta les dificultats emocionals, del neurodesenvolupament, de conducta o les complicacions psicològiques associades a malalties mèdiques. Les famílies troben en un únic entorn tots els recursos necessaris, el que evita demores i garanteix que la salut física i la mental es tractin de manera inseparable. A més, amb vista al futur del pacient, disposar d'un equip coordinat entre l'àrea infantojuvenil i la d'adults facilita una transició assistencial natural, sense ruptures en el tractament ni la pèrdua d'informació clínica al llarg de cada etapa evolutiva.
Així mateix, el servei incorpora com a eix diferencial l'acompanyament i la psicoeducació familiar, i ofereix pautes als pares per acompanyar el desenvolupament emocional dels fills. A això s'hi afegeix la coordinació directa i fluida amb els centres educatius per compartir pautes d'intervenció, acordar adaptacions a l'aula i unificar criteris entre professionals, família i col·legi.
Moltes patologies comencen amb canvis subtils en el comportament, el somni, el rendiment escolar o les relacions socials. Detectar-los a temps permet intervenir abans que els símptomes es consolidin i es redueix el risc de cronificació.
