És cert que la intel·ligència artificial ja diagnostica per si sola?
Cada poc temps apareixen titulars que asseguren que "la intel·ligència artificial ja diagnostica el càncer d’ovari" o que "detecta l’endometriosi amb una ecografia". Convé llegir-los amb perspectiva: darrere d’aquestes afirmacions hi ha avenços reals, però també una gran diferència entre allò que s’ha demostrat en un estudi i allò que s’utilitza de manera habitual a la consulta.
"La intel·ligència artificial s’ha d’entendre com una eina complementària al judici clínic de l’especialista, i no com un substitut d’aquest", assenyala el Dr. Santiago López Vanegas, ginecòleg de l’Hospital Quirónsalud Badalona.
En quines aplicacions ofereix avui resultats sòlids?
L’aplicació més consolidada és l’anàlisi de quists o masses a l’ovari. Existeix un sistema d’IA, provat amb dades de més de 3.600 pacients en 20 hospitals de vuit països, que distingeix millor que molts metges si una massa ovàrica és benigna o maligna. En proves simulades:
- Hauria evitat que 6 de cada 10 dones fossin derivades a un especialista, sense perdre fiabilitat.
- Es tracta d’un avenç real, tot i que l’empresa que el comercialitza va ser fundada en part pel mateix equip que va dur a terme l’estudi: una dada que no invalida els resultats, però que convé tenir en compte.
Quines aplicacions estan menys madures del que sembla?
Tot allò relacionat amb l’endometriosi, el càncer d’endometri, l’ovari poliquístic o la fertilitat està molt menys desenvolupat del que suggereixen les notícies. La majoria d’aquests estudis s’han realitzat amb poques pacients i en un únic hospital, i gairebé mai no s’ha comprovat si funcionen igual en un altre centre, amb un altre aparell o amb un altre tipus de pacient.
És la diferència entre "va funcionar al laboratori on es va desenvolupar" i "funciona a qualsevol consulta". De fet, per detectar el càncer d’ovari, un mètode estadístic clàssic que els metges utilitzen des de fa anys continua sent, en molts casos, més fiable que les noves IA.
Quines aprovacions oficials existeixen i quines limitacions tenen?
Les autoritats sanitàries dels Estats Units han concedit dues aprovacions, més orientades a l’embaràs que no pas al diagnòstic ginecològic. Una IA calcula la data probable del part a partir de l’ecografia quan no es coneix amb certesa l’edat gestacional; una altra permet estimar la setmana d’embaràs amb un ecògraf portàtil i senzill, útil en zones on escassegen els especialistes.
Tot i això, hi ha un límit clar: "La IA mai no diagnosticarà amb fidelitat les possibles patologies derivades de la genètica del fetus que s’està estudiant", adverteix l’especialista.
Pot la intel·ligència artificial substituir l’especialista?
No. Els algorismes ajuden a identificar estructures, automatitzar mesuraments i donar suport a la detecció d’anomalies, però el seu rendiment depèn de la qualitat amb què s’obté la imatge. Per això, la formació del professional continua sent l’element central.
"El coneixement de l’anatomia fetal, la tècnica ecogràfica i la interpretació clínica de les troballes són competències que no poden ser substituïdes per la intel·ligència artificial", subratlla el doctor.
Fins i tot les principals societats mèdiques d’ecografia van demanar prudència a finals de 2025, en el seu primer posicionament oficial: exigeixen transparència sobre com s’entrena cada sistema i que el metge informi sempre quan utilitza IA a la consulta
Cal recordar
Pel que fa a l’ovari, avui hi ha motius reals per a l’optimisme. Amb gairebé tota la resta, encara és aviat per extreure conclusions. La combinació d’innovació tecnològica, formació especialitzada i experiència clínica és el que permetrà aconseguir diagnòstics més precisos i una atenció maternofetal d’excel·lència.
Davant d’una notícia sobre IA i ginecologia, la pregunta útil no és "això existeix?, sinó això ja s’utilitza a qualsevol hospital o només s’ha provat en un estudi petit?"», conclou el Dr. López Vanegas.
