La intel·ligència artificial està obrint noves possibilitats en nombrosos àmbits de la medicina. Tanmateix, un dels grans reptes és aconseguir que aquests avenços tecnològics responguin a les necessitats que sorgeixen en la pràctica clínica i aportin un benefici real al pacient.
Aquest ha estat el punt de partida de la participació del Dr. García-Alija, del Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari Dexeus, com a ponent a MICCAI 2026, la 29a edició de la International Conference on Medical Image Computing and Computer Assisted Intervention, celebrada a Estrasburg del 27 de setembre a l’1 d’octubre de 2026.
La seva intervenció va tenir lloc a RHEUM-AI, el primer workshop dedicat a mètodes computacionals avançats aplicats a la imatge en reumatologia dins de MICCAI. Aquesta trobada neix amb l’objectiu d’apropar els avenços en intel·ligència artificial a les necessitats clíniques reals de les malalties reumàtiques i musculoesquelètiques.
Què necessita realment la reumatologia de la intel·ligència artificial?
Aquesta va ser precisament la pregunta que el Dr. García-Alija va plantejar durant la seva intervenció. En lloc de partir de les capacitats de la intel·ligència artificial, va posar el focus en alguns dels reptes que continuen presents en l’atenció i el seguiment dels pacients.
Prenent la imatge mèdica com a fil conductor, va plantejar tres qüestions: quines implicacions tenen determinades troballes per a cada pacient?, què passa entre una visita i la següent? i podem avaluar els pacients quan realment ho necessiten?
La intel·ligència artificial pot contribuir a donar resposta a aquests reptes ajudant a interpretar les troballes en el seu context, detectar canvis rellevants al llarg del temps i facilitar avaluacions fiables. A RHEUM-AI es van abordar precisament àrees com el diagnòstic i la classificació assistits per ordinador, l’anàlisi de la progressió de la malaltia, la predicció de la resposta al tractament o la integració d’imatges amb dades clíniques.
«L’objectiu no és únicament millorar la classificació d’imatges, sinó també establir plans de seguiment més clars, avançar les visites quan empitjora el control de la malaltia i garantir que les avaluacions es facin a temps per orientar les decisions clíniques», explica el Dr. García-Alija.
La participació en la trobada també va permetre posar en contacte dues perspectives complementàries: la dels investigadors amb una sòlida formació tecnològica i la dels especialistes que coneixen de primera mà les preguntes i incerteses que apareixen en la pràctica clínica diària.
Aquest diàleg entre necessitats clíniques i possibilitats tecnològiques és clau per avançar cap a aplicacions de la intel·ligència artificial que no només permetin analitzar millor una imatge, sinó que puguin convertir-se en eines útils per a l’especialista i contribuir a millorar el seguiment de les persones amb malalties reumàtiques.
