chequeo-cardiologicochequeo-cardiologico

El cor pot funcionar durant anys sense donar senyals d’alarma, fins i tot quan ja existeix algun factor de risc. Per això, la revisió cardiològica és una eina clau de prevenció. Permet detectar a temps alteracions que, si es tracten de manera precoç, poden evitar complicacions més greus.


Com tenir cura de la salut cardiovascular?

La prevenció cardiovascular ha de començar des de petits, incorporant hàbits saludables com una alimentació equilibrada, exercici físic regular i evitant el tabac.

"La millor manera de tenir cura de la salut cardiovascular és començar des de petit amb hàbits saludables, evitant el tabaquisme, el sobrepès o el sedentarisme", explica el Dr. Romano Trionfi, especialista en Cardiologia de l’Hospital Universitari El Pilar.


En què consisteix un chequeig cardiològic?

És una revisió orientada a valorar la salut del cor i del sistema circulatori. Sol incloure una entrevista sobre els antecedents i els hàbits de vida, la mesura de la tensió arterial, una anàlisi de sang i un electrocardiograma. En funció dels resultats, l’especialista pot indicar proves addicionals, com ara una ecocardiografia o una prova d’esforç.

"L’objectiu no és esperar que apareguin els símptomes, sinó identificar el risc abans que el problema es manifesti", explica el doctor.


A quina edat convé començar?

No existeix una edat única vàlida per a tothom. En persones sanes i sense antecedents, se sol recomanar una primera valoració a partir dels 35-40 anys, dins de les revisions generals de salut. Tanmateix, convé avançar-la quan existeixen factors que augmenten el risc cardiovascular:

  • L’edat: com més gran és l’edat, més elevat és el risc.
  • Antecedents familiars de malaltia cardíaca precoç.
  • Hipertensió, colesterol elevat o diabetis.
  • Tabaquisme.
  • Sobrepès, obesitat o sedentarisme.
  • Pràctica d’esport intens o de competició.

"En persones amb antecedents familiars o algun factor de risc, la revisió s’ha de començar abans i no cal esperar a una edat determinada", assenyala l’especialista.


Cada quant de temps hem de fer una revisió?

La periodicitat no és la mateixa per a tothom. En persones sanes i sense factors de risc, els controls es poden fer dins de les revisions mèdiques habituals. En canvi, les persones que presenten hipertensió, colesterol elevat, diabetis, obesitat, tabaquisme o antecedents familiars de malaltia cardiovascular poden necessitar un seguiment més freqüent.

Per aquest motiu, serà el professional sanitari qui determini la periodicitat més adequada en funció de les característiques de cada pacient.


Una revisió cardiològica serveix per prevenir un infart?

L’objectiu principal de la revisió no és únicament detectar una malaltia ja existent, sinó identificar i controlar els factors que poden augmentar el risc cardiovascular. Mantenir sota control la pressió arterial, el colesterol, la glucosa i altres factors modificables pot contribuir a reduir aquest risc.

A més, les revisions permeten adaptar les recomanacions de prevenció a les necessitats de cada persona.


Quan cal consultar sense esperar a la revisió?

Al marge de les revisions programades, hi ha senyals que aconsellen consultar com més aviat millor:

  • Dolor o opressió al pit.
  • Falta d’aire davant d’esforços que abans es toleraven.
  • Palpitacions o batecs irregulars.
  • Marejos o desmais sense una causa aparent.

"Davant de símptomes com el dolor al pit o la dificultat per respirar, no cal esperar a la revisió següent: convé consultar immediatament", conclou el Dr. Trionfi.


Recorda

La prevenció cardiovascular comença amb uns hàbits de vida saludables i un seguiment mèdic adequat. No existeix una freqüència de revisions vàlida per a totes les persones, ja que les necessitats depenen de l’edat, els antecedents i els factors de risc de cada pacient. Consultar amb un professional permet establir quins controls són necessaris i amb quina freqüència s’han de fer per tenir cura de la salut del cor.