
La intel·ligència artificial està guanyant terreny en molts àmbits de la medicina, però fins a quin punt pot ser útil quan cal interpretar informació clínica complexa? Un nou estudi ha analitzat el comportament de tres grans models de llenguatge, ChatGPT, Gemini i Claude, davant de preguntes relacionades amb el carcinoma de cèl·lules renals, el tipus més freqüent de càncer de ronyó.
En la investigació participa com a autor el Dr. Marc Simó Perdigó, especialista del Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Universitari Dexeus, juntament amb un grup multidisciplinari d’especialistes de diferents centres i societats científiques.
Per dur a terme l’estudi, els especialistes van elaborar 25 preguntes clíniques basades en les guies de 2025 de l’European Association of Urology sobre càncer renal. Aquestes mateixes preguntes es van plantejar a Claude, Gemini i ChatGPT, després de proporcionar-los prèviament el contingut de les guies. Posteriorment, un panell multidisciplinari d’11 especialistes va valorar les respostes mitjançant un procés Delphi de dues rondes.
Els resultats mostren un grau elevat d’acord entre les respostes de les eines d’intel·ligència artificial i el criteri del panell. Després de les dues rondes d’avaluació, es va assolir un consens favorable en 24 de les 25 respostes de Gemini (96 %) i en 23 de les 25 respostes tant de Claude com de ChatGPT (92 %). L’estudi no va trobar diferències estadísticament significatives entre els tres models.
Una eina de suport, no un substitut de l’especialista
Tot i que els resultats apunten al potencial d’aquestes eines per facilitar la interpretació de les guies clíniques, els autors subratllen una qüestió important: la intel·ligència artificial encara necessita supervisió mèdica.
Les principals dificultats van aparèixer precisament davant de situacions clíniques complexes o que requereixen una valoració individualitzada. Els especialistes van detectar en algunes respostes imprecisions, absència d’opcions clínicament rellevants o manca de matisos. A més, el mateix estudi adverteix que els resultats no demostren que aquests models siguin capaços de dur a terme un raonament clínic independent ni de prendre decisions en situacions reals.
Així, més que substituir el criteri del professional, la intel·ligència artificial es perfila com una possible eina de suport per interpretar i accedir de manera més senzilla a la informació continguda en les guies clíniques, sempre sota la supervisió d’especialistes.





















