
Segons l’estudi"Prevalence and epidemiological characteristics of chronic pain in the Spanish population. Results from the pain barometer" ("Prevalença i característiques epidemiològiques del dolor crònic en la població espanyola. Resultats del baròmetre del dolor"), publicat a PubMed, el dolor crònic afecta una de cada quatre persones adultes i es consolida com un dels grans reptes de la sanitat actual. En molts casos, no és només un símptoma, sinó una malaltia que té un impacte important en la qualitat de vida, l’activitat laboral, el descans i el benestar emocional de les persones que el pateixen. Davant d’aquest escenari, l’Hospital Universitari Dexeus ha duplicat la capacitat de la seva Unitat de Tractament del Dolor per agilitzar el diagnòstic i frenar a temps la cronificació dels símptomes.
En paraules del Dr. Ricard Valdés, cap del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor de l’Hospital Universitari Dexeus: «Cada vegada som més conscients que el dolor persistent requereix una atenció especialitzada i precoç. Intervenir-hi a temps pot evitar que es cronifiqui i reduir l’impacte que té sobre la qualitat de vida i la capacitat funcional dels pacients. Gràcies a aquesta ampliació podrem atendre més persones i facilitar l’accés a tractaments avançats en el moment en què més els necessiten».
En els darrers anys s’ha observat un increment progressiu de la demanda, especialment de pacients amb dolor d’esquena i de columna, dolor neuropàtic i dolor persistent després d’intervencions quirúrgiques. Aquest creixement està relacionat amb l’envelliment de la població, una major supervivència dels pacients amb malalties complexes i una conscienciació creixent sobre la importància de tractar el dolor de manera específica.
Les patologies més freqüents que s’atenen a la unitat corresponen a problemes degeneratius de la columna, dolor associat a l’artrosi, radiculopaties i síndromes de dolor neuropàtic. Així mateix, el servei atén persones en les quals el dolor persisteix més enllà del temps habitual de recuperació, fins i tot quan la lesió inicial ja ha remès.
El perfil dels pacients també ha evolucionat. Tot i que el dolor crònic continua sent més freqüent en edats avançades, la unitat atén cada vegada més pacients joves, per als quals el dolor representa una limitació important en la seva vida personal, familiar i professional. Entre aquests pacients també hi ha esportistes amateurs i d’alt nivell amb lesions musculoesquelètiques o seqüeles doloroses que en limiten el rendiment i en dificulten la recuperació. En aquests casos, l’objectiu no és únicament alleujar el dolor, sinó afavorir una recuperació funcional que els permeti tornar a entrenar i competir amb seguretat.
Com explica el Dr. Jordi Serra, cap del Servei de la Unitat de Tractament del Dolor de l’Hospital Universitari Dexeus: «Avui sabem que dos pacients amb un diagnòstic similar poden experimentar el dolor de manera molt diferent. Per això, el nostre objectiu no és tractar únicament una lesió o una prova d’imatge, sinó comprendre quins mecanismes estan generant el dolor i com afecten cada persona per poder oferir el tractament més adequat en cada cas».
Una malaltia invisible
El dolor crònic afecta profundament la qualitat de vida i, com més aviat s’hi intervé, més possibilitats hi ha d’evitar-ne la cronificació i minimitzar-ne les conseqüències físiques, emocionals i socials. Una unitat amb més recursos permet oferir una atenció més eficient i centrada en les necessitats reals del pacient.
El Dr. Serra assenyala la importància d’«entendre que molts d’aquests pacients fa mesos o anys que conviuen amb un dolor que condiciona pràcticament tots els aspectes de la seva vida. De vegades han consultat diferents especialistes, han rebut múltiples tractaments i arriben a la nostra unitat amb una important sensació de frustració, incertesa i pèrdua de confiança en les possibilitats de millora. Disposar d’una unitat amb més capacitat significa poder oferir-los una valoració més precoç, establir un diagnòstic clínic més precís i dissenyar una estratègia terapèutica adaptada a la seva situació». Però també significa una cosa fonamental: oferir continuïtat assistencial, seguiment i acompanyament durant tot el procés terapèutic.
Atès que el dolor crònic rarament es pot explicar des d’una única perspectiva, la unitat està integrada per especialistes en anestesiologia, medicina física i rehabilitació dedicats a aquesta àrea, en estreta coordinació amb Traumatologia, Neurocirurgia, Psicologia, Reumatologia, Neurologia i Fisioteràpia.
A més, el servei combina teràpies farmacològiques amb tècniques avançades i procediments intervencionistes mínimament invasius. Entre els més habituals destaquen les infiltracions ecoguiades, els bloquejos nerviosos, la radiofreqüència convencional i polsada, les tècniques epidurals i la neuromodulació, adreçades a tractar el dolor d’origen musculoesquelètic, neuropàtic o degeneratiu.
La unitat també incorpora tractaments de medicina regenerativa en casos seleccionats. Aquestes teràpies biològiques, basades en components obtinguts de la pròpia sang del pacient, busquen afavorir la recuperació dels teixits i contribuir a alleujar el dolor.
Per donar suport a aquesta activitat, la unitat passa a disposar de quatre sales de tractament específiques, dues de les quals de nova creació, i d’una àrea de reanimació ampliada i monitoritzada. Aquests espais permeten dur a terme els procediments en un entorn segur i ambulatori, amb un objectiu clar: ajudar les persones a recuperar la seva autonomia i reprendre les activitats que el dolor els havia impedit fer.





















