Podré donar el pit després d’una cesària? Podré fer pell amb pell amb el meu nadó? Trigarà més a pujar-me la llet?
Són alguns dels dubtes més freqüents entre les dones que han de tenir una cesària. Tot i que es tracta d’una intervenció quirúrgica que pot condicionar les primeres hores després del naixement, no impedeix establir una lactància materna satisfactòria.
Belén López, llevadora de l’equip de Mi Matrona de l’Hospital Universitari Dexeus, explica quins aspectes convé tenir en compte per afavorir-ne l’inici.
El pell amb pell també és possible després d’una cesària
El contacte pell amb pell afavoreix l’adaptació del nadó, el vincle amb la mare i l’inici de la lactància.
A l’Hospital Universitari Dexeus, el contacte pell amb pell després d’una cesària està contemplat en la normativa de lactància materna, sempre que la situació clínica de la mare i del nadó ho permeti.
Alguns nadons comencen a buscar el pit espontàniament. D’altres necessiten més temps. No és imprescindible que es produeixi una presa completa durant els primers minuts.
I si per alguna circumstància mèdica és necessari separar temporalment la mare i el nadó, això no vol dir que la lactància no es pugui establir posteriorment.
Com recorda Belén:«No hi ha un minut exacte a partir del qual la lactància deixi de poder començar bé i de ser exitosa.»
Es pot retardar la pujada de la llet?
En algunes dones, la pujada de la llet es pot produir una mica més tard després d’una cesària, especialment si hi ha hagut un part prolongat, una hemorràgia important o una separació entre la mare i el nadó.
Per afavorir la lactància, és important facilitar el contacte i oferir el pit amb freqüència. Si la separació és inevitable, les llevadores poden ajudar a iniciar l’extracció manual de calostre quan la situació clínica ho permeti.
Encara que al principi només se n’obtinguin unes gotes, tenen un gran valor nutricional i immunològic per al nadó. A més, l’extracció contribueix a estimular el pit.
Una cesària pot condicionar les primeres hores de lactància, però no determina com evolucionarà. Amb suport i acompanyament, mare i nadó poden trobar el seu propi ritme.
Recuperar-se de la cesària també és cuidar la lactància
Després d’una cesària, la mare necessita recuperar-se d’una cirurgia abdominal. El dolor, el cansament i les dificultats per moure’s poden complicar les primeres preses.
Per això, el suport de la parella, la família i els professionals sanitaris és especialment important. Ajudar a col·locar el nadó, facilitar el descans o trobar una postura còmoda són petits gestos que poden marcar una gran diferència.
I quina és la millor postura per donar el pit després d’una cesària? No hi ha una única posició vàlida, però algunes poden resultar més còmodes perquè eviten la pressió sobre la ferida quirúrgica. La posició de rugbi, estirada de costat o semireclinada poden ser bones opcions.
Belén comparteix un consell especialment pràctic:«Si hagués de donar un únic consell seria aquest: no tinguis por d’utilitzar coixins. Molts.»
També és fonamental controlar adequadament el dolor. Molts dels analgèsics utilitzats habitualment després d’una cesària són compatibles amb la lactància, tot i que cada tractament s’ha de valorar individualment.
Demanar ajuda també forma part del procés
La lactància és un procés fisiològic, però també requereix aprenentatge i adaptació.
Si apareixen dificultats amb l’agafada al pit, dolor persistent durant les preses o dubtes sobre l’alimentació del nadó, és important consultar-ho amb les llevadores. Una valoració precoç pot ajudar a identificar les dificultats i trobar solucions adaptades a cada mare i nadó.
Perquè una cesària pot canviar la manera com comença la lactància, però no determina com serà la seva evolució.
Com conclou Belén:«La lactància no es decideix en un únic moment. Es va construint a poc a poc.»
