L’augment de l’esperança de vida ha situat la hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), una afecció que implica un creixement no cancerós de la glàndula prostàtica que dificulta la micció, com un dels principals motius de consulta mèdica entre la població masculina. Com que es tracta d’un procés vinculat a l’envelliment, la seva incidència augmenta paral·lelament amb l’edat.

Segons les dades epidemiològiques de l’Asociación Española de Urología (AEU), els símptomes associats a la HBP es manifesten en prop del 50% dels homes entre els 50 i els 60 anys, una proporció que augmenta fins a situar-se entre el 80% i el 90% en els majors de 80 anys.

Davant d’aquesta realitat demogràfica, el Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Dexeus incideix en la importància de la revisió periòdica i el diagnòstic precoç per preservar la funció urinària i la qualitat de vida dels pacients. De fet, el principal objectiu de la consulta precoç és detectar l’obstrucció abans que afecti de manera irreversible les estructures del sistema urinari.

Símptomes habituals com la necessitat d’aixecar-se diverses vegades durant la nit per orinar (nictúria), la disminució de la força del raig, la intermitència o la sensació de buidatge incomplet no s’han de normalitzar com a conseqüències inevitables del pas dels anys. Si no es tracta, la HBP pot provocar complicacions greus, com infeccions urinàries recurrents, incontinència urinària i fins i tot insuficiència renal.

"Quan la pròstata augmenta de mida i obstrueix la via urinària, la bufeta ha de fer un sobreesforç crònic per poder expulsar l’orina", explica el doctor José Placer Santos, cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Dexeus ,que compta amb més de 20 anys d’experiència.

I afegeix:

"Si aquesta situació es prolonga en el temps sense el tractament adequat, la musculatura de la bufeta es pot debilitar i perdre la seva capacitat contràctil de manera irreversible, fet que a llarg termini pot derivar en infeccions de repetició, retenció aguda d’orina o fins i tot afectació de la funció renal".

Mitjançant revisions senzilles, clíniques i indolores, els especialistes poden avaluar el grau d’obstrucció i establir l’estratègia terapèutica més adequada de manera individualitzada per avançar-se a l’aparició de possibles complicacions greus en el futur.

Alternatives terapèutiques mínimament invasives

L’abordatge de la hiperplàsia benigna de pròstata ha experimentat una notable evolució tecnològica. En aquells casos en què el tractament farmacològic no és suficient per controlar els símptomes, els procediments quirúrgics actuals prioritzen la màxima eficàcia amb la mínima agressió possible.

En aquest àmbit, l’Hospital Universitari Dexeus s’ha consolidat com un referent en l’ús de l’enucleació prostàtica amb làser d’Holmium (HoLEP), una tècnica mínimament invasiva que elimina de manera eficaç el teixit que provoca l’obstrucció, alleuja els símptomes i contribueix a millorar la qualitat de vida del pacient.

"El làser d’Holmium és una eina extremadament precisa i versàtil que permet realitzar una enucleació prostàtica eficaç amb complicacions mínimes. Aquesta tècnica no només millora la qualitat de vida dels nostres pacients, sinó que també ofereix una recuperació més ràpida i amb menys efectes secundaris que altres mètodes tradicionals", afirma el Dr. Placer, pioner a Catalunya després d’introduir la tècnica HoLEP l’any 2006.