El dolor és un senyal d'alerta que l'organisme utilitza per avisar-nos que alguna cosa no funciona correctament. Tanmateix, en alguns casos aquest senyal deixa de complir una funció protectora i es manté en el temps, fins i tot quan la lesió o el problema inicial ja han desaparegut. És aleshores quan parlem de dolor crònic.

S'estima que una de cada quatre persones a Espanya conviu amb aquesta malaltia, una realitat que pot afectar de manera significativa la vida diària i que requereix un abordatge específic per evitar que acabi condicionant activitats tan quotidianes com caminar, treballar, descansar o relacionar-se amb els altres.

Què és el dolor crònic?

Els especialistes consideren dolor crònic aquell que dura més de tres mesos o que reapareix de manera recurrent. Es pot manifestar de formes molt diverses: com a rigidesa, sensació de pressió, coïssor o fins i tot descàrregues similars a petits fuetades elèctriques.

Les causes també són variades. En alguns pacients està relacionat amb malalties o lesions prèvies, mentre que en d'altres l'origen es pot trobar en alteracions del mateix sistema nerviós, que continua enviant senyals de dolor encara que ja no existeixi un dany físic evident.

Entre els tipus més freqüents hi ha el dolor musculoesquelètic, especialment el dolor lumbar, el neuropàtic, el postquirúrgic, el posttraumàtic i l'associat a malalties oncològiques.

L'impacte del dolor crònic va molt més enllà del dolor físic

Una de les característiques que diferencia el dolor crònic d'altres formes de dolor és el seu impacte global sobre la salut.

A més de les molèsties físiques, pot provocar problemes de son, fatiga, estrès, ansietat i una reducció progressiva de l'activitat física. A llarg termini, moltes persones acaben limitant les seves activitats per por que els símptomes empitjorin, fet que pot afavorir un deteriorament més gran de la seva qualitat de vida.

Per aquest motiu, els especialistes insisteixen que el dolor no s'ha d'entendre únicament des d'una perspectiva física. L'estat emocional, l'entorn social o determinades circumstàncies personals poden influir tant en la intensitat del dolor com en la manera com cada persona el viu.

«El dolor és una entitat biopsicosocial. Per això, les unitats que el tracten compten amb anestesiòlegs, rehabilitadors, psicòlegs, fisioterapeutes i infermers, entre altres professionals», assenyala el Dr. Ricard Valdés, cap del Servei d'Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor de l'Hospital Universitari Dexeus.

Per què el tractament ja no es basa només en la medicació

La manera d'abordar el dolor crònic ha canviat de manera important en els darrers anys. Tot i que els tractaments farmacològics continuen sent una eina fonamental, actualment l'enfocament és molt més ampli i personalitzat.

Les unitats especialitzades combinen diferents estratègies terapèutiques que poden incloure medicació, tècniques intervencionistes, fisioteràpia, exercici físic supervisat, suport psicològic i educació sanitària.

L'objectiu no és únicament reduir el dolor, sinó ajudar el pacient a recuperar mobilitat, autonomia i qualitat de vida. De fet, comprendre què passa a l'organisme i com funciona el dolor pot convertir-se en una eina clau per afrontar-lo millor.

No cal resignar-se a viure amb dolor

Malgrat els avenços en el tractament del dolor crònic, moltes persones continuen normalitzant els seus símptomes o endarrerint la consulta amb un especialista.

Tanmateix, els experts recorden que quan el dolor persisteix durant mesos deixa de ser únicament un senyal d'alarma per convertir-se en un problema de salut que pot afectar tots els àmbits de la vida.

Els especialistes recomanen consultar quan el dolor persisteix durant mesos, limita les activitats quotidianes o afecta el descans, l'estat d'ànim o la capacitat per treballar i relacionar-se amb els altres.

Com conclou el Dr. Valdés, «els pacients han de saber què és el dolor crònic i on es tracta. I cal assumir que el tractament no sol dependre d'una única pastilla, sinó d'un abordatge complet de la realitat del pacient».

Per això, conviure amb dolor no hauria de significar resignar-s'hi. Identificar-lo a temps, consultar especialistes i abordar-lo de manera integral pot marcar la diferència per recuperar benestar, autonomia i qualitat de vida.