Amb l’arribada del bon temps augmenten les activitats a l’aire lliure, l’esport, les caigudes amb bicicleta o patinet i, amb això, els cops al cap en els infants. Tot i que la majoria d’aquests traumatismes cranioencefàlics són lleus i no tenen conseqüències, és important saber reconèixer quan requereixen vigilància i quan és necessari acudir a urgències.
La Dra. Puerta, neurocirurgiana pediàtrica de l’Hospital Universitari Dexeus, explica que «durant la infància la majoria dels cops al cap no són greus, però l’observació durant les primeres hores és clau per detectar precoçment els signes d’alarma».
El traumatisme cranioencefàlic (TCE) es produeix arran d’un impacte al cap. En els infants sol estar relacionat amb caigudes, jocs, activitats esportives o l’ús de bicicletes i patinets. En la majoria dels casos es tracta de lesions lleus que només requereixen observació i repòs, tot i que en determinades situacions poden existir lesions intracranials que necessitin una valoració mèdica.
Després d’un cop, és habitual que l’infant presenti símptomes lleus i transitoris com ara mal de cap, mareig, nàusees, cansament, irritabilitat o sensibilitat a la llum o al soroll. En general, aquests símptomes milloren durant les primeres 24–48 hores. En nadons i infants petits es poden manifestar de manera menys específica, amb irritabilitat persistent, rebuig de l’aliment o alteracions del son.
En la majoria dels casos no és necessari realitzar proves d’imatge. La valoració clínica i l’exploració neurològica són fonamentals per decidir el maneig del pacient. Només en casos seleccionats, quan existeix sospita de lesió intracranial, l’especialista pot indicar una prova com la tomografia computada (TC).
Tanmateix, hi ha situacions en què és important acudir a urgències de manera immediata. Entre els principals signes d’alarma hi ha:
- La pèrdua de consciència, encara que hagi estat breu
- Els vòmits repetits;
- El mal de cap intens o progressiu
- La somnolència excessiva o la dificultat per despertar l’infant
- Les convulsions; les alteracions de la visió, la parla o la marxa
- Els canvis importants de comportament
- La sortida de sang o líquid pel nas o les orelles després del cop.
- En lactants, destaquen especialment la somnolència marcada, la irritabilitat persistent i el rebuig de l’aliment.
Si l’infant ha estat valorat i pot continuar la recuperació a casa, durant les primeres 24–48 hores es recomana una observació propera, afavorir el descans i evitar l’activitat física intensa o els jocs bruscos. També és aconsellable reduir l’ús de pantalles durant els primers dies. El repòs ha de ser relatiu: l’infant pot fer vida tranquil·la a casa, però evitant esforços o situacions de risc.
La prevenció és fonamental en aquest tipus de lesions. L’ús del casc en bicicletes i patinets redueix de manera significativa el risc de traumatismes greus. Perquè sigui eficaç, ha d’estar homologat, ajustar-se correctament, cobrir el front i quedar ben subjectat sota la barbeta. A més, si ha patit un impacte important, s’ha de substituir encara que aparentment no presenti danys.
En paraules de la Dra. Puerta, «la majoria dels cops al cap en infants són lleus i evolucionen favorablement, però una bona observació a casa i la identificació precoç dels signes d’alarma són essencials per garantir una atenció adequada i segura.
