sindrome-compartimental-medicina-interna-dolor-lesiones-hospital-universitari-dexeussindrome-compartimental-medicina-interna-dolor-lesiones-hospital-universitari-dexeus

Després d’una sessió intensa d’exercici és normal sentir cansament muscular o fins i tot molèsties que desapareixen amb el descans. No obstant això, quan el dolor apareix de manera repetida, sempre durant l’activitat física i a la mateixa zona del cos, podria tractar-se d’una afecció menys coneguda: la síndrome compartimental.

"Moltes persones normalitzen el dolor perquè creuen que forma part de l’entrenament. Tanmateix, quan apareix sempre amb el mateix esforç i limita l’activitat física, és important estudiar-lo per descartar una síndrome compartimental", explica el Dr. Ángel Charte.

Aquesta patologia es produeix quan augmenta la pressió dins d’un compartiment muscular, dificultant el flux sanguini i l’arribada d’oxigen als músculs i als nervis. Com a conseqüència, apareixen dolor, sensació de tensió i fins i tot limitacions per dur a terme determinats moviments.

Tot i que sol relacionar-se amb esportistes d’alt nivell, la síndrome compartimental també pot afectar persones que practiquen activitat física de manera habitual. Corredors, ciclistes, remers o aficionats a l’entrenament de força són alguns dels perfils més exposats a causa de la repetició constant de determinats moviments i de l’esforç sostingut sobre grups musculars concrets.

Els símptomes acostumen a manifestar-se durant l’exercici i remeten en aturar l’activitat. El dolor intens és el senyal més freqüent, tot i que també poden aparèixer sensació de cremor, formigueig o dificultat per moure correctament l’extremitat afectada.

"Una de les característiques que ens ajuda a sospitar una síndrome compartimental és que els símptomes es repeteixen una vegada i una altra quan la persona fa el mateix esforç físic. No es tracta d’una molèstia puntual ni d’una simple fatiga muscular", assenyala el Dr. Charte.

Precisament, una de les dificultats d’aquesta patologia és que es pot confondre amb una sobrecàrrega muscular. La diferència és que la fatiga derivada de l’exercici acostuma a ser ocasional i millora progressivament amb el repòs. En canvi, la síndrome compartimental provoca símptomes recurrents que reapareixen cada vegada que es repeteix l’activitat que els desencadena.

Per arribar al diagnòstic és fonamental una valoració mèdica especialitzada. L’exploració física, especialment després de l’exercici, sol aportar informació rellevant. A més, es poden realitzar proves complementàries com ressonàncies magnètiques en repòs i després de l’esforç per confirmar l’afectació i valorar-ne el grau.

Pel que fa al tractament, inicialment s’opta per mesures conservadores, com ara adaptar l’activitat física, reduir temporalment els entrenaments, fer estiraments específics o seguir tractament fisioterapèutic. Tanmateix, quan els símptomes persisteixen i limiten significativament la pràctica esportiva o les activitats quotidianes, pot ser necessari recórrer a una intervenció quirúrgica per alleujar la pressió acumulada al compartiment muscular.

"La majoria de les persones pensa que el dolor forma part de l’exercici, però quan apareix de manera repetitiva i condiciona el rendiment o la qualitat de vida, convé consultar un especialista per identificar-ne la causa i evitar que el problema avanci", conclou el Dr. Charte.