Moltes persones atribueixen les molèsties digestives a l’estrès o parlen de gastritis davant de qualsevol mal de panxa. Tanmateix, no totes les molèsties tenen el mateix origen. El Dr. Nebreda, especialista en Aparell Digestiu, explica què és realment una gastritis, quines són les seves causes més habituals i quan és important consultar amb un especialista.

El mal de panxa és una de les molèsties digestives més freqüents i, sovint, la primera explicació que ens ve al cap és pensar que tenim gastritis o que l’estrès és al darrere del problema. Però la realitat és més complexa.

Segons explica el Dr. Nebreda, l’estrès no acostuma a ser la causa directa d’una gastritis. «Tot i que situacions d’estrès intens, com ara grans traumatismes o cirurgies greus, poden provocar una gastritis, en la vida quotidiana actua més aviat com un factor que altera la digestió o agreuja símptomes ja existents, però no acostuma a ser l’origen directe de la inflamació».

A més, hi ha una certa confusió al voltant del terme gastritis. Moltes persones l’utilitzen per descriure qualsevol dolor o malestar estomacal quan, en realitat, es tracta d’una inflamació de la mucosa que recobreix l’interior de l’estómac. El seu diagnòstic requereix una valoració mèdica i, en alguns casos, proves específiques com l’endoscòpia digestiva amb biòpsia, considerada la tècnica de referència per confirmar la presència d’inflamació i identificar-ne les possibles causes.

Les veritables causes de la gastritis

Les causes més freqüents de gastritis estan ben definides. Entre elles destaquen:

• La infecció pel bacteri Helicobacter pylori.

• L’ús habitual de medicaments antiinflamatoris, com l’ibuprofèn o l’aspirina.

• També hi poden influir altres factors, encara que amb menys freqüència, com el consum excessiu d’alcohol, el reflux biliar o determinades malalties autoimmunitàries.

Tot i que l’estrès no sigui el responsable directe en la majoria dels casos, sí que pot afectar de manera significativa el funcionament de l’aparell digestiu. El Dr. Nebreda explica que aquesta relació es produeix a través de l’anomenat eix cervell-intestí, una connexió complexa entre el sistema nerviós i el sistema digestiu.

Com a conseqüència, situacions d’estrès o ansietat poden alentir la digestió, alterar els mecanismes de protecció de l’estómac i augmentar la sensibilitat visceral. Això afavoreix l’aparició o l’empitjorament de símptomes com l’acidesa, el dolor abdominal, la sensació de pesadesa o la inflor, fins i tot quan no existeix una gastritis pròpiament dita.

Tot i que moltes molèsties digestives poden ser puntuals, existeixen símptomes que no s’han de passar per alt i que requereixen una valoració mèdica. Entre els senyals d’alerta destaquen el dolor intens o persistent, els vòmits amb sang o amb un aspecte similar als pòsits del cafè, les femtes negres, la pèrdua involuntària de pes, la dificultat per empassar o la presència d’anèmia.

També és recomanable consultar amb un especialista quan els símptomes es mantenen en el temps o no milloren malgrat seguir mesures bàsiques d’alimentació i tractament.

Per tenir cura de la salut digestiva, els experts recomanen mantenir horaris regulars dels àpats, mastegar a poc a poc, mantenir una bona hidratació i seguir una alimentació equilibrada basada en aliments frescos. Així mateix, convé limitar el consum de productes ultraprocessats, greixos i altres irritants, evitar el tabac i practicar exercici físic de manera regular. Aprendre a gestionar l’estrès també pot contribuir a reduir moltes molèsties digestives.

El Dr. Nebreda destaca un error freqüent que escolta a la consulta: pensar que la gastritis es cura únicament prenent protectors gàstrics. «L’omeprazol i altres fàrmacs similars ajuden a alleujar els símptomes perquè redueixen la producció d’àcid, però si no s’identifica i es tracta la causa que origina el problema, la inflamació pot persistir», adverteix.

Tot i que l’estrès pot influir en el funcionament del nostre sistema digestiu, no sempre és el responsable de les molèsties. Davant de símptomes persistents o de senyals d’alerta, disposar d’un diagnòstic mèdic és la millor manera d’identificar què hi ha realment darrere del mal de panxa i trobar la solució més adequada.