Amb l’arribada de la tardor i l’hivern, augmenten les infeccions respiratòries. El refredat comú, la bronquitis i la bronquiolitis sovint es confonen perquè comparteixen símptomes, però no són el mateix. Saber-les distingir ajuda a cuidar-se millor a casa i a reconèixer quan cal consultar un professional sanitari.

Què diferencia cadascuna?

La clau és la part de l’aparell respiratori que es veu afectada i qui la pateix:

• Refredat comú: infecció vírica de les vies respiratòries altes (nas i gola). És la més freqüent i afecta persones de totes les edats.
• Bronquitis aguda: inflamació dels bronquis, els conductes que transporten l’aire fins als pulmons. Sol aparèixer després d’un refredat i és més habitual en infants més grans i en adults.
• Bronquiolitis: infecció dels bronquíols, les ramificacions més petites dels bronquis. Afecta sobretot els nadons menors de dos anys i la causa principal són virus com, per exemple, el virus respiratori sincicial (VRS).

"Les tres solen estar causades per virus, però no afecten de la mateixa manera un infant més gran que un lactant, les vies respiratòries del qual són molt més estretes", explica el Dr. Goran Ristic, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari El Pilar.

Com es poden reconèixer els símptomes?

El refredat es manifesta amb congestió nasal, mocs, esternuts, mal de coll i, de vegades, unes dècimes de febre. Sol millorar en una setmana o deu dies.

En la bronquitis, el símptoma principal és la tos, amb flegma o sense, que pot anar acompanyada de molèsties al pit i cansament. La tos es pot allargar fins a tres setmanes, encara que la resta de símptomes hagin desaparegut.

La bronquiolitis comença com un refredat, però al cap de pocs dies poden aparèixer tos persistent, xiulets en respirar i dificultat respiratòria. És habitual que el nadó mengi menys o rebutgi les preses.

Com es tracten?

En la majoria dels casos, el tractament consisteix a alleujar els símptomes mentre l’organisme combat la infecció. Es recomana descansar i mantenir una bona hidratació. En els infants petits, també són útils els rentats nasals i oferir-los preses més freqüents i de menys quantitat. Com que es tracta d’infeccions víriques, els antibiòtics no són eficaços i només s’han d’utilitzar si ho indica el metge.

"És important no automedicar-se, i encara menys en el cas dels infants. Qualsevol medicament l’ha de prescriure un professional sanitari", recorda l’especialista.

Quan cal consultar el metge?

Convé anar al metge o a urgències si apareix algun d’aquests signes d’alarma:

• Dificultat per respirar, respiració molt ràpida o enfonsament de les costelles en agafar aire.
• Coloració blavosa dels llavis o les ungles.
• En els nadons, rebuig de les preses, menys bolquers mullats o somnolència excessiva.
• Febre alta que no baixa o que apareix després de diversos dies de millora.
• Tos que dura més de tres setmanes o que va acompanyada de sang.

Es poden prevenir?

Algunes mesures senzilles ajuden a reduir el contagi, com ara rentar-se les mans sovint, tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar, ventilar els espais tancats i evitar el contacte dels nadons amb persones refredades. En els lactants, la immunització contra el VRS, inclosa en les campanyes de salut pública, és una eina clau per prevenir la bronquiolitis.

"La prevenció i la detecció precoç dels signes d’alarma marquen la diferència, sobretot en els més petits", conclou el Dr. Ristic.