El futbol femení ha crescut de manera imparable en els darrers anys, tant pel que fa al nombre de jugadores com al nivell d’exigència. Aquest avenç ha posat el focus en una qüestió clau: el cos de la futbolista respon a la càrrega, al joc i a les lesions d’una manera pròpia. Entendre aquestes diferències és el primer pas per cuidar la seva salut i allargar la seva carrera esportiva.
Les futbolistes es lesionen igual que els futbolistes?
En termes globals, el nombre de lesions és similar en tots dos casos. El que canvia és en quines zones es produeixen i, sobretot, la seva gravetat.
"En el futbol femení no hi ha més lesions que en el masculí, però sí que són diferents: canvia on apareixen i, especialment, la gravetat que poden arribar a tenir", explica el Dr. Gonzalo Samitier, cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari Quirónsalud Badalona.
Per què el genoll és el punt més vulnerable?
La gran diferència respecte del futbol masculí es troba al genoll. El trencament del lligament encreuat anterior és entre dues i tres vegades més freqüent en les futbolistes. Hi influeixen diversos factors:
- L’anatomia pròpia de la dona.
- El control neuromuscular, és a dir, com es coordinen els músculs i les articulacions en cada moviment.
- L’entorn hormonal.
- Les condicions de pràctica: superfícies, calendari, desplaçaments, material i recursos mèdics.
La majoria d’aquests trencaments es produeixen sense contacte directe o després d’un petit desequilibri, en accions defensives o de pressió, amb el peu fix a terra i la mirada posada en la pilota o en la rival.
"El fet que bona part d’aquestes lesions es produeixin sense xocar amb una altra jugadora té una lectura positiva: si depenen del gest tècnic propi, es poden entrenar i, per tant, prevenir", assenyala el traumatòleg.
Quines són les lesions més habituals?
Tot i que el trencament del lligament encreuat només representa el 2% dels casos, obliga a aturar l’activitat durant una mitjana de 292 dies, de manera que pot condicionar tota una temporada. Un equip femení d’elit registra al voltant de 35 lesions per temporada. Les més habituals són:
- Lesions dels isquiotibials (músculs de la part posterior de la cuixa), al voltant del 12%.
- Lesions del quàdriceps (part anterior de la cuixa), prop de l’11%.
- Esquinç de turmell, la lesió articular més freqüent.
- Molèsties als adductors i dolor a la part anterior del genoll.
Quina relació tenen l’alimentació i la menstruació amb les fractures?
Les fractures per estrès, causades per l’acumulació de càrregues repetides sense cap cop concret que les expliqui, són molt més freqüents en les dones. Hi ha evidència sòlida que les relaciona amb el dèficit energètic (una alimentació insuficient per a l’esforç realitzat), la disminució de la densitat òssia i les alteracions menstruals. En les esportistes que no tenen la menstruació, la seva freqüència se situa al voltant del 32%, enfront del 6% de les que tenen cicles regulars.
"Preguntar a les jugadores sobre la seva alimentació i el seu cicle menstrual hauria de formar part de qualsevol revisió rutinària, en totes les categories, i no caldria esperar que aparegués una fractura", adverteix l’especialista.
Per què no serveix copiar l’entrenament masculí?
"La diferència entre el futbol masculí i el femení no és de quantitat, sinó de naturalesa. Aplicar el mateix model és el pitjor enfocament possible", subratlla el doctor. Segons l’especialista, els errors més habituals són:
- Reduir el treball de força per por de la càrrega, quan un entrenament ben planificat és precisament la millor protecció.
- Traslladar el calendari i les exigències del futbol masculí a un entorn que, de vegades, encara no disposa dels mateixos recursos mèdics, instal·lacions i material.
En resum
El cos femení necessita un enfocament propi en el futbol, basat en dades individuals de cada jugadora, un seguiment continuat durant la temporada i una prevenció específica.
"No es tracta de protegir les futbolistes del futbol, sinó de construir un model pensat per a elles, amb seguiment i prevenció des del primer dia", conclou el Dr. Samitier.
