A l’estiu, els banys en piscines i platges formen part del dia a dia de moltes famílies. Els nens passen més temps a l’aigua, se submergeixen, juguen i repeteixen els banys diverses vegades al dia, cosa que pot mantenir l’oïda humida durant més temps i afavorir l’aparició de molèsties o infeccions.

"El contacte repetit amb l’aigua contribueix a mantenir humida la pell del conducte auditiu i debilitar la seva funció protectora, afavorint l’aparició d’irritacions o infeccions. En els més petits, aquestes molèsties es poden traduir en dolor o sensació d’oïda tapada, però també mostrar-se irritables, dormir pitjor o evitar que els toquin l’orella", apunta el Dr. Henry José Marcano, cap de Servei de l’àrea de Pediatria de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.

Què és l’otitis?

L’otitis és una inflamació de l’oïda que, en alguns casos, pot estar relacionada amb una infecció. Segons la zona afectada, es diferencia entre otitis externa, mitjana i interna.

L’otitis externa es localitza al conducte auditiu i és freqüent després dels banys, per la qual cosa també es coneix com a "oïda del nedador". En canvi, l’otitis mitjana afecta l’espai situat darrere del timpà i és habitual durant la infància. I, finalment, la interna és menys freqüent i pot alterar l’audició i l’equilibri.

"Davant d’un dolor d’oïda, el més important no és només quant fa mal, sinó com ha començat, com evoluciona i quins altres símptomes apareixen. Aquesta informació, juntament amb l’exploració, ajuda a diferenciar una irritació lleu d’una otitis que requereix tractament", sosté l’especialista.

Per què pot aparèixer després del bany?

L’aigua que roman al conducte auditiu pot estovar la pell i alterar la seva barrera protectora, afavorint la proliferació de bacteris o fongs.

Introduir bastonets per assecar o netejar l’oïda pot produir petites lesions, eliminar part del cerumen protector o desplaçar la brutícia cap a l’interior.

"Després del bany, el més adequat és assecar únicament la part externa i facilitar la sortida natural de l’aigua. Intentar netejar l’oïda en profunditat sol ser contraproduent, perquè els bastonets poden empènyer el cerumen cap a dins i produir lesions que faciliten la inflamació o la infecció", explica el Dr. Marcano.

Símptomes que convé reconèixer

El dolor d’oïda és la manifestació més freqüent, però també poden aparèixer:

• Sensació d’oïda tapada.

• Picor.

• Disminució temporal de l’audició.

• Febre.

• Brunzits.

• Secreció o supuració.

En nens petits, el malestar es pot manifestar amb irritabilitat, plor, dificultat per dormir o rebuig del menjar. Tocar-se l’orella de manera repetida pot acompanyar el dolor, tot i que aquest gest aïllat no confirma una otitis.

L’aparició de vertigen, problemes d’equilibri, inflamació al voltant de l’orella o debilitat facial requereix valoració mèdica ràpida.

Què fer davant del dolor d’oïda

Fins a conèixer la causa, convé mantenir l’oïda seca i evitar nous banys. A més, no s’han d’introduir bastonets, cotó, pinces ni altres objectes.

Tampoc es recomana aplicar gotes, antibiòtics, alcohol, oli o remeis casolans sense indicació professional, ja que alguns productes poden resultar inadequats si hi ha una lesió o perforació del timpà.

El tractament dependrà del tipus d’otitis i del seu origen. Pot incloure mesures per controlar el dolor i, quan estigui indicat, medicació tòpica o oral.

"El tractament s’ha d’adaptar al tipus d’otitis i a l’estat del timpà. Aplicar gotes o administrar antibiòtics pel propi compte pot emmascarar els símptomes o resultar inadequat per a la causa real del dolor", afirma l’expert en Pediatria.

Quan cal acudir al pediatre?

Convé consultar si el dolor d’oïda és intens, persisteix o empitjora. També si apareix febre, supuració o una pèrdua apreciable d’audició; o si els símptomes no milloren en 24 o 48 hores.

Així mateix, s’ha de valorar amb especial prudència en lactants i nens petits, davant episodis repetits o quan el quadre s’acompanya de decaïment, vòmits, mareig, inflamació al voltant de l’orella o alteracions de l’equilibri.

"La dada més útil és l’evolució. Un dolor que no millora, s’acompanya de febre o supuració o comença a limitar el descans i l’activitat del nen s’ha de valorar per orientar el tractament adequat", conclou el cap de Servei de l’àrea de Pediatria de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.