En els darrers anys s’ha estès la percepció que eliminar determinats aliments de la dieta —com la lactosa o el gluten— és, per si mateix, una opció més saludable. Cada cop és més habitual trobar persones que, sense un diagnòstic mèdic previ, decideixen retirar aquests aliments com a resposta a molèsties digestives freqüents després dels àpats o perquè ho associen, erròniament, amb un major benestar digestiu.

Dolor abdominal, inflor, gasos, sensació de pesadesa o cansament són símptomes habituals que generen inquietud. Davant la seva aparició, és fonamental fer una valoració clínica adequada que permeti determinar si responen a una intolerància, una al·lèrgia o una altra patologia, abans d’eliminar aliments de la dieta.

"El malestar digestiu és un dels motius de consulta més habituals que ens trobem i no sempre respon a una intolerància, al·lèrgia alimentària o diagnòstic de celiaquia. Eliminar aliments sense una base clínica és un error i, en alguns casos, pot ser contraproduent", explica la Dra. Carmen Elena Jauregui, especialista del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.

Què pot haver-hi darrere de les molèsties digestives?

Tot i que les molèsties digestives solen manifestar-se amb símptomes similars, el seu origen pot ser molt divers i no sempre està relacionat directament amb un factor dietètic concret.

Des del punt de vista clínic, aquestes molèsties poden correspondre a:

• Al·lèrgia alimentària, quan existeix una reacció del sistema immunitari davant d’un aliment. Sol aparèixer de manera ràpida després de la ingesta i, en alguns casos, pot ser greu. Requereix un diagnòstic precís i mesures específiques de prevenció.

• Intolerància alimentària, quan l’aparell digestiu no processa adequadament determinats components, com la lactosa, la fructosa o alguns sucres fermentables. En aquests casos, els símptomes solen dependre de la quantitat ingerida i no impliquen un mecanisme immunològic.

• Malaltia celíaca, una patologia autoimmune crònica desencadenada pel gluten, que provoca dany a la mucosa intestinal. El seu diagnòstic requereix proves específiques i, un cop confirmat, exigeix una dieta estricta sense gluten.

• Trastorns digestius funcionals, molt freqüents en la població general, en els quals no es detecta una lesió orgànica concreta. En la seva aparició influeixen factors com l’estrès, els hàbits de vida, el ritme dels àpats, la sensibilitat digestiva individual o la interacció entre el sistema digestiu i el sistema nerviós.

"És important entendre que símptomes semblants no signifiquen necessàriament el mateix diagnòstic. Per això, davant de molèsties persistents, és fonamental una valoració mèdica abans de modificar la dieta que permeti identificar la causa i orientar correctament el tractament", assenyala la Dra. Jauregui.

La importància d’un diagnòstic adequat

La presència de molèsties digestives després dels àpats no s’ha d’interpretar de manera aïllada ni abordar-se únicament mitjançant canvis dietètics. La freqüència dels símptomes, la seva persistència en el temps, la intensitat i la seva associació amb altres signes —com pèrdua de pes, anèmia, diarrea crònica o dolor nocturn— són elements clínics rellevants que orienten la necessitat d’estudi.

La retirada d’aliments sense una avaluació prèvia pot modificar temporalment la simptomatologia, però també dificultar el diagnòstic posterior, especialment en patologies com la malaltia celíaca o determinades intoleràncies, l’estudi de les quals requereix que l’aliment sospitós continuï present a la dieta durant la fase diagnòstica.

"Una valoració mèdica adequada permet decidir quines proves són necessàries, evitar exploracions innecessàries i establir un abordatge basat en l’evidència, adaptat a cada cas", apunta l’especialista.

Riscos d’eliminar aliments sense indicació mèdica

Més enllà del risc de dèficits nutricionals, l’eliminació innecessària de determinats aliments pot alterar el funcionament de l’aparell digestiu i generar problemes que no existien prèviament.

En el cas de la lactosa, les persones amb intolerància presenten un dèficit de lactasa, l’enzim necessari per digerir aquest sucre present a la llet i els seus derivats. Quan la lactosa no s’absorbeix correctament, fermenta a l’intestí i provoca símptomes com dolor abdominal, inflor, gasos o diarrea. En aquests pacients, la retirada parcial o total de la lactosa està indicada i forma part del tractament.

Tanmateix, en persones sense intolerància, eliminar la lactosa no aporta beneficis addicionals per a la salut. No millora la digestió ni prevé malalties. A més, alguns estudis suggereixen que la producció de lactasa pot adaptar-se al consum habitual de lactosa, per la qual cosa una eliminació prolongada i injustificada podria reduir aquesta capacitat i afavorir l’aparició de símptomes en reintroduir-la.

Una cosa similar passa amb el gluten. Excepte en el cas de la malaltia celíaca —que requereix una dieta estricta i permanent— o en situacions clíniques concretes, retirar el gluten sense diagnòstic no ha demostrat beneficis clars. Iniciar una dieta sense gluten abans de fer un estudi mèdic pot dificultar o fins i tot invalidar el diagnòstic, retardant la identificació correcta del problema.

Cuidar la salut digestiva, clau per al benestar

Més enllà de la seva funció en la digestió dels aliments, l’aparell digestiu allotja una complexa xarxa de neurones i microorganismes que interactuen amb el sistema nerviós i el sistema immunitari, motiu pel qual sovint se’l descriu com el "segon cervell". El seu correcte funcionament influeix no només en la digestió, sinó també en el nivell d’energia, l’estat d’ànim i la resposta inflamatòria de l’organisme.

Per aquest motiu, la relació entre alimentació i benestar digestiu és complexa i variable entre persones. Un diagnòstic adequat permet diferenciar entre causes orgàniques i funcionals i establir recomanacions dietètiques segures, equilibrades i personalitzades.

"Cuidar la salut digestiva implica entendre-la com un sistema complex que necessita equilibri i seguiment mèdic. Adoptar decisions basades en evidència clínica i acompanyades per professionals és la millor manera de preservar aquest equilibri i evitar que modes alimentàries sense fonament acabin generant nous problemes de salut", conclou la Dra. Jauregui, especialista del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.