Entrenar sí, però amb seguretat: claus per prevenir sobrecàrregues, esquinços i altres lesions freqüents

La pràctica habitual d’exercici físic aporta beneficis clars per a la salut, tant a nivell físic com mental. Ajuda a millorar la capacitat cardiovascular, la força, la mobilitat i el benestar general, i també pot contribuir a reduir l’impacte de l’estrès o l’ansietat. No obstant això, perquè l’esport compleixi realment aquesta funció positiva, també és important practicar-lo amb criteri i tenint en compte determinats factors de prevenció.

I és que, tot i que l’exercici sigui saludable, no està exempt de riscos. Les sobrecàrregues, els esquinços, les tendinopaties o les lesions musculars són alguns dels problemes més freqüents, tant en persones que practiquen esport de manera habitual com en aquelles que s’inicien o reprenen l’activitat física després d’un temps.

"Per poder gaudir dels beneficis de l’exercici, també és important prestar atenció a la prevenció. Moltes lesions esportives es poden evitar si s’entrena de manera adequada i es respecten uns principis bàsics", explica el Dr. Isidor Marchan, cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.

Lesions freqüents que convé conèixer

Una "lesió esportiva" és qualsevol dany físic o molèstia musculoesquelètica que es produeix durant la pràctica d’exercici, esport o activitat física, tant de manera professional com amateur.

Aquestes lesions poden ser de dos tipus:

• Lesions agudes: apareixen de manera sobtada
• Lesions cròniques: es desenvolupen amb el temps per repetició de moviments

Entre les més habituals es troben:

• Lesions musculars: contractures, distensions, ruptures fibril·lars o contusions
• Lesions articulars: esquinços, capsulitis o afectació del cartílag
• Lesions tendinoses: relacionades amb moviments repetitius o excés de càrrega, des d’inflamació fins a ruptures

La millor lesió és la que no arriba a produir-se

Una part important de les lesions esportives es pot prevenir si es prepara bé el cos abans de l’esforç i si s’adapta la pràctica esportiva a les condicions de cada persona.

L’escalfament previ continua essent una de les mesures més importants, ja que ajuda a preparar músculs i articulacions i afavoreix una millor mobilitat des del principi.

A això cal afegir:

• Una tècnica adequada, especialment en esports repetitius o d’impacte
• L’ús de material apropiat
• Una bona condició física de base
• Una correcta hidratació
• Una alimentació equilibrada
• Una progressió adequada en la intensitat de l’exercici

El treball de mobilitat i flexibilitat també pot ser molt útil, especialment en persones amb rigidesa, antecedents de lesió o esports amb gestos repetitius.

Què fer quan apareix una lesió?

Quan apareixen dolor, inflamació o limitació durant o després de l’exercici, és important no forçar i valorar què està passant.

Continuar entrenant amb dolor o intentar compensar una molèstia pot empitjorar la lesió i allargar la recuperació.

• En lesions lleus: pot ser suficient reduir la càrrega i aturar temporalment l’activitat
• En casos més importants: cal valorar-ho amb un especialista

Cal consultar si apareix:

• Dolor intens
• Inestabilitat
• Inflor important
• Dificultat per recolzar
• Pèrdua de força o limitació funcional

"Un dels errors més freqüents és restar importància a una molèstia inicial i continuar entrenant. Escoltar aquest primer senyal i actuar a temps pot evitar lesions més greus i recuperacions més llargues", adverteix el Dr. Marchan.

Senyals per consultar amb un especialista

No totes les molèsties requereixen la mateixa atenció, però convé no esperar en situacions com:

• Dolor que no millora amb repòs
• Inflor persistent
• Sensació d’inestabilitat
• Soroll o "cruixit" amb dolor
• Dificultat per moure una articulació
• Pèrdua de força en una extremitat

També és recomanable valorar lesions que es repeteixen o molèsties que reapareixen en reprendre l’activitat, ja que poden indicar que el problema no s’ha resolt completament o que cal corregir algun factor.

"El nostre objectiu no és només tractar la lesió, sinó evitar que es cronifiqui o condicioni l’activitat esportiva a mitjà termini. Per això, si una molèstia persisteix o limita clarament l’activitat, cal revisar-la", conclou el cap de Servei de Traumatologia.