Què és el lupus i com es pot manifestar més enllà del cansament o del dolor articular?

A Espanya s’estima que més de 75.000 persones pateixen Lupus Eritematós Sistèmic (LES), una malaltia autoimmune crònica que afecta principalment dones joves, tot i que pot aparèixer a qualsevol edat. A nivell mundial, es calcula que al voltant de 5 milions de persones conviuen amb alguna forma de lupus.

El lupus és una malaltia en què el sistema immunitari, encarregat de protegir l’organisme davant infeccions, es "confon" i produeix anticossos que ataquen teixits i òrgans propis. Això desencadena una inflamació crònica que pot afectar les articulacions, la pell, els ronyons, el cor, els pulmons, els vasos sanguinis o el sistema nerviós.

No se’n coneix una causa única: els especialistes consideren que hi intervenen una combinació de factors genètics, hormonals, immunològics i ambientals. En alguns casos, determinats medicaments també poden desencadenar formes específiques de la malaltia.

"Una de les característiques del lupus és precisament la seva gran variabilitat. Es pot presentar de formes molt diferents i afectar òrgans diversos, per això no sempre es reconeix fàcilment en les seves fases inicials", explica el Dr. Francisco Javier Mengíbar Torres, reumatòleg de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.

Existeix un sol tipus de lupus?

La forma més coneguda és el lupus eritematós sistèmic (LES), que pot afectar tant la pell i les articulacions com òrgans interns, amb una gravetat i evolució molt variables segons el pacient.

També existeixen formes predominantment cutànies:

• Lupus cutani discoide, amb lesions en plaques que poden deixar cicatriu
• Lupus cutani subagut, amb lesions fotosensibles en zones exposades al sol

Altres variants són:

• Lupus induït per fàrmacs, que sol millorar en retirar el medicament
• Lupus neonatal, una forma poc freqüent i habitualment transitòria associada al pas d’anticossos materns al nadó durant l’embaràs

Una malaltia amb múltiples manifestacions

Tot i que la fatiga i el dolor articular són els símptomes més coneguts, el lupus pot produir manifestacions molt diverses:

• Dolor i inflamació articular

• Cansament persistent

• Febre sense causa infecciosa aparent

• Eritema malar o "ales de papallona" a galtes i nas

• Lesions cutànies fotosensibles

• Caiguda del cabell i úlceres orals

• Dolor toràcic per inflamació de la pleura o del pericardi

• Trombosi o avortaments de repetició

• Alteracions hematològiques (anèmia, disminució de leucòcits o plaquetes)

• Afectació renal, que en alguns casos pot associar-se a hipertensió arterial

L’eritema malar sol aparèixer en fases d’activitat i habitualment no deixa cicatriu. Moltes persones també presenten fotosensibilitat, per la qual cosa la protecció solar diària és una mesura preventiva essencial.

La malaltia evoluciona en forma de brots, alternant períodes de major activitat amb fases d’estabilitat. Algunes manifestacions —no sempre visibles— poden afectar de manera important la qualitat de vida.

"En alguns casos el lupus es manifesta de manera sobtada, mentre que en altres els símptomes apareixen progressivament i de forma aparentment desconnectada. Aquesta és una de les raons per les quals el diagnòstic pot requerir temps i una valoració global del pacient", afegeix l’especialista.

Com es diagnostica el lupus?

El diagnòstic no es basa en una única prova, sinó en la integració de:

• Història clínica
• Exploració física
• Proves complementàries

En les analítiques immunològiques es poden detectar anticossos rellevants:

• Els anticossos antinuclears (ANA) s’utilitzen com a cribratge per la seva elevada sensibilitat
• Altres més específics, com els anti-dsDNA o els anti-Sm, ajuden a confirmar el diagnòstic

A més, existeixen criteris classificatoris internacionals (EULAR/ACR), tot i que la valoració clínica individual continua essent fonamental.

Tractament i seguiment

Tot i que el lupus no té una cura definitiva, hi ha tractaments que permeten controlar la inflamació, prevenir brots i reduir el risc de dany orgànic.

El tractament s’adapta a cada pacient i pot incloure:

• Antiinflamatoris

• Corticoides

• Antipalúdics com la hidroxicloroquina

• Immunosupressors

• Teràpies biològiques (en casos seleccionats)

En els darrers anys, l’ús precoç de teràpies biològiques ha millorat el control de la malaltia i ha permès reduir l’ús prolongat de corticoides.

L’objectiu del seguiment és mantenir la malaltia amb la menor activitat possible i minimitzar les complicacions a llarg termini. Malgrat això, alguns estudis indiquen que fins a la meitat dels pacients poden desenvolupar dany orgànic acumulat en els primers anys si la malaltia no es controla adequadament.

Atès que el lupus pot afectar diferents òrgans, el seu abordatge sol ser multidisciplinari, amb la participació de reumatologia, dermatologia, nefrologia, hematologia, cardiologia i altres especialitats segons el cas.

"L’objectiu no és només controlar la malaltia, sinó ajudar el pacient a mantenir la millor qualitat de vida possible, detectar precoçment els brots i prevenir el dany orgànic", conclou el Dr. Mengíbar Torres.