Sobrecarga-digitalSobrecarga-digital

Les pantalles formen part de la rutina diària i compleixen una funció útil en la feina, l’oci i la comunicació. El problema no rau en el seu ús, sinó en com s’utilitzen i en l’espai que acaben ocupant en el dia a dia. Quan el temps d’exposició augmenta, s’encadenen tasques sense pauses i desapareixen els moments de descans real, poden començar a aparèixer efectes sobre el son, la concentració i el benestar emocional.

L’anomenada sobrecàrrega digital no depèn només de quantes hores es passa davant d’una pantalla, sinó també de la manera com es consumeix aquest contingut. Alternar constantment aplicacions, rebre notificacions contínues, encadenar estímuls ràpids o utilitzar dispositius en moments que haurien d’estar destinats al descans dificulta que el cervell tingui pauses reals i afavoreix una sensació de fatiga mental que pot acabar repercutint en el rendiment cognitiu i en la regulació emocional.

"Els dispositius electrònics no són un problema en si mateixos. La dificultat apareix quan el seu ús ocupa tot l’espai disponible, elimina les pauses i fa que el cervell encadeni estímuls sense un temps real de recuperació", explica el Dr. Gustavo Adolfo Cañete, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.


Quan la connexió constant comença a passar factura

Un dels primers àmbits en què acostuma a notar-se un ús poc equilibrat de les pantalles és el descans. L’estimulació cognitiva mantinguda i l’exposició a la llum dels dispositius dificulten la desconnexió prèvia al son i poden retardar-ne la conciliació o fer que el descans sigui menys reparador.

També pot aparèixer una major dificultat per mantenir l’atenció en tasques sostingudes, sobretot quan s’està molt habituat a estímuls breus, ràpids i canviants. No es tracta tant d’una pèrdua brusca de capacitat, sinó d’una adaptació a un tipus de consum que afavoreix la immediatesa i fa més difícil mantenir el focus en activitats prolongades o menys estimulants.

A això s’hi suma el possible impacte sobre l’estat d’ànim. La manca de pauses, la sensació de saturació i la dificultat per desconnectar poden traduir-se en irritabilitat, cansament mental, menor tolerància a la frustració o sensació d’angoixa al final del dia.

"Moltes persones no consulten per un malestar clarament identificable, sinó per una sensació de saturació, dificultat per concentrar-se o cansament mental al final del dia. Sovint, al darrere hi ha una rutina digital sense pràcticament moments de desconnexió", assenyala l’especialista.


Un impacte que pot ser més gran en infants i adolescents

Tot i que la sobrecàrrega digital pot afectar qualsevol edat, en infants i adolescents convé extremar l’atenció. En aquestes etapes, l’ús de dispositius no hauria de desplaçar activitats bàsiques per al seu desenvolupament i benestar, com dormir bé, moure’s, jugar o mantenir relacions presencials.

A la pràctica, pot ser útil establir moments sense pantalles, treure el mòbil de l’habitació i acordar una rutina de tancament digital al final del dia.

"Més que prohibir, l’important és ordenar l’ús dels dispositius i evitar que ocupin espais clau com el descans, els àpats o la desconnexió al final del dia. És aquí on solen començar molts dels problemes", explica el Dr. Cañete.


Petits canvis per a un ús més equilibrat

Algunes mesures senzilles poden ajudar a millorar la relació amb les pantalles i reduir-ne l’impacte sobre el son, l’atenció i l’estat d’ànim:

  • introduir pauses breus i regulars durant l’ús continuat de dispositius;
  • evitar alternar de manera constant entre aplicacions, tasques o continguts;
  • revisar quines notificacions són realment necessàries i reduir les que interrompen de manera contínua;
  • limitar el consum de continguts molt breus o molt estimulants quan ja existeix cansament mental;
  • reservar l’última part del dia per a activitats menys activadores i afavorir una desconnexió progressiva abans d’anar a dormir;
  • compensar el temps de pantalla amb moviment, descans i activitats presencials.

"No sempre cal fer canvis dràstics. Sovint, n’hi ha prou amb reduir l’estimulació contínua, introduir pauses i recuperar moments de desconnexió real per notar una millora en el descans, en la concentració i en com ens trobem durant el dia", conclou el Dr. Cañete.