Dia Mundial Càncer de ronyó: senyals urinàries o lumbars que convé valorar

Cada mes de juny se celebra el Dia Mundial del Càncer de Ronyó, una data que permet recordar la importància de prestar atenció a símptomes que, en moltes ocasions, poden atribuir-se a problemes més freqüents, com infeccions urinàries, càlculs o molèsties musculars.

Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el càncer renal representa el vuitè tumor de major prevalença a Espanya. Cada any es diagnostiquen més de 9.000 nous casos, amb una incidència aproximadament el doble en homes que en dones.

"El càncer de ronyó pot ser una malaltia silenciosa, especialment en fases inicials. Quan apareixen símptomes com infeccions urinàries, càlculs, sang a l’orina o un dolor persistent en un costat, no els hem de normalitzar perquè poden requerir un estudi per descartar problemes renals o urològics", assenyala el Dr. Ahmed Omar, especialista en Nefrologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès i de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Per què pot passar desapercebut

El càncer de ronyó es produeix quan les cèl·lules del teixit renal comencen a créixer de manera descontrolada i formen un tumor maligne. Una de les seves principals dificultats és que no sempre provoca símptomes clars a l’inici, per la qual cosa pot evolucionar durant un temps sense generar molèsties evidents.

De fet, en alguns pacients es detecta de manera incidental durant una ecografia, un TAC o una ressonància realitzada per un altre motiu. En altres casos, els primers senyals són poc específics i es poden confondre amb quadres més habituals, fet que retarda la consulta o fa que se’ls resti importància.

El risc pot ser més elevat en persones fumadores, amb hipertensió arterial, obesitat, malaltia renal avançada, tractaments prolongats amb diàlisi, antecedents familiars de càncer de ronyó o determinades malalties genètiques poc freqüents. Tot i que es diagnostica amb més freqüència entre els 50 i els 70 anys i en homes, també pot aparèixer fora d’aquests perfils.

Símptomes que no s’haurien de normalitzar

Tot i que el càncer renal pot no donar símptomes en les seves fases inicials, existeixen senyals que han de motivar una valoració mèdica, sobretot si es repeteixen, persisteixen o apareixen sense una causa clara. Entre aquests destaquen la presència de sang a l’orina, fins i tot si ocorre una sola vegada; el dolor lumbar o en un costat que no sembla relacionat amb un esforç muscular; el cansament intens sense explicació; la pèrdua de pes involuntària; la disminució de la gana; la febre recurrent sense causa aparent o, amb menys freqüència, la sensació de massa o bony abdominal.

"Un dels símptomes que requereix consulta mèdica és la presència de sang a l’orina, fins i tot encara que desaparegui després o no vagi acompanyada de dolor. Pot deure’s a causes benignes, però també pot ser la primera manifestació d’un problema renal o urològic que requereix valoració", explica el Dr. Omar.

Diagnòstic i tractament individualitzat

Davant de símptomes persistents o troballes sospitoses, la valoració mèdica permet orientar l’estudi i decidir quines proves són necessàries. Les tècniques d’imatge, com l’ecografia, el TAC o la ressonància magnètica, són fonamentals per valorar el ronyó, localitzar la lesió, determinar-ne la mida i conèixer si existeix afectació d’estructures properes.

El tractament depèn del tipus de tumor, la seva mida, localització, extensió i de l’estat general del pacient. En alguns casos seleccionats es pot plantejar vigilància activa; en altres, tractaments locals o cirurgia. Quan és possible, s’intenta preservar la major quantitat de teixit renal sa, tot i que en determinats pacients pot ser necessari extirpar part del ronyó o el ronyó complet.

"L’abordatge del càncer renal ha avançat molt en els darrers anys. Avui busquem adaptar el tractament al tipus de tumor i a la situació de cada pacient, intentant preservar la funció renal sempre que sigui possible. Per això, detectar la malaltia a temps i mantenir un seguiment especialitzat són dos aspectes clau per prendre decisions amb més precisió i acompanyar millor el pacient", conclou l’especialista en Nefrologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès i de l’Hospital Universitari General de Catalunya.