bebes-prematuros-HQSVbebes-prematuros-HQSV

A Espanya neixen cada any al voltant de 28.000 nadons prematurs, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es considera prematur un nadó que neix abans de les 37 setmanes de gestació, una circumstància que pot requerir cures específiques i un seguiment pediàtric més estret durant els primers anys de vida.

Tot i que molts d’aquests nens i nenes evolucionen favorablement, el naixement prematur pot generar incertesa en les famílies, especialment quan arriba el moment de tornar a casa després de l’alta hospitalària. Les revisions mèdiques permeten controlar-ne el creixement, valorar-ne el desenvolupament i detectar precoçment possibles dificultats.

"Una de les principals preocupacions de les famílies és saber si el seu fill o filla està creixent i desenvolupant-se a un ritme adequat. És important explicar-los que els nadons prematurs poden necessitar més temps per assolir determinades fites i que hem de valorar els seus progressos tenint en compte les setmanes de gestació amb què van néixer", explica el Dr. Henry José Marcano Casañas, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.


Quins aspectes es controlen durant les revisions pediàtriques?

Després de l’alta hospitalària, cada nadó prematur necessita un pla de seguiment individualitzat segons les setmanes de gestació amb què va néixer, el seu pes en néixer i la seva evolució durant l’ingrés. Les revisions es coordinen entre l’equip hospitalari i el pediatre d’Atenció Primària; alguns infants necessiten, a més, controls especialitzats. L’objectiu és acompanyar-ne el creixement i el desenvolupament, detectar possibles dificultats de manera precoç i oferir a la família pautes clares per a les cures a casa.

Entre els principals aspectes que es valoren destaquen:

· Creixement i alimentació: es controlen el pes, la longitud i el perímetre cranial, valorant-ne l’evolució al llarg del temps. També es revisen l’alimentació i les dificultats durant les preses, i s’ajusta el suport nutricional a les necessitats de cada nadó.

· Desenvolupament neurològic i motor: s’observa com progressa el nadó en el control del cap, la postura, els moviments i l’adquisició d’habilitats com seure o caminar. La valoració té en compte l’edat corregida durant els primers dos anys; si es detecten senyals d’alerta, s’indica una avaluació específica i, quan escau, atenció precoç.

· Visió i audició: es comprova que s’hagin fet els cribratges corresponents i s’organitza el seguiment segons els resultats i els factors de risc. Les revisions especialitzades permeten detectar alteracions que poden passar desapercebudes a casa.

· Llenguatge i aprenentatge: es valoren la comunicació, la interacció i l’adquisició progressiva del llenguatge. A mesura que l’infant creix, també es presta atenció a l’aprenentatge, la conducta i les dificultats que poden fer-se més evidents durant l’etapa preescolar o escolar.

· Salut respiratòria: es revisen l’evolució respiratòria i els episodis d’infecció, amb una atenció especial als nadons que han presentat complicacions pulmonars. Les mesures de prevenció i els controls s’adapten als seus antecedents i necessitats.

· Prevenció i suplements: es revisen les vacunes i la necessitat de mantenir o ajustar els suplements de ferro i vitamina D prescrits, segons l’alimentació i l’evolució clínica.

Les consultes també són un espai per resoldre dubtes, escoltar les preocupacions de la família i oferir suport emocional quan sigui necessari. No tots els nadons prematurs necessiten les mateixes proves ni la mateixa freqüència de visites.

"El seguiment no acaba quan el nadó rep l’alta. Durant els primers mesos és important comprovar que s’alimenta correctament, guanya pes i respon als estímuls. També hem d’ensenyar a les famílies quins canvis són esperables i quins senyals requereixen una valoració mèdica", assenyala l’especialista.


L'edat corregida, clau per valorar-ne el desenvolupament

Un dels conceptes més importants és l’edat corregida, que té en compte les setmanes que faltaven per completar les 40 setmanes de gestació.

Per exemple, si un nadó neix vuit setmanes abans de la data prevista i té sis mesos de vida, la seva edat corregida serà aproximadament de quatre mesos. Aquesta referència permet valorar de manera més adequada el seu creixement i desenvolupament, especialment durant els primers dos anys.

Per això, alguns nadons poden trigar més a assolir determinades fites evolutives sense que necessàriament hi hagi un problema de desenvolupament.


Cures a casa i senyals als quals cal prestar atenció

A més d’acudir a les revisions programades, les famílies poden contribuir al benestar del nadó mitjançant algunes mesures senzilles. L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) recomana afavorir un entorn tranquil, extremar la higiene de mans i evitar l’exposició innecessària a persones amb infeccions respiratòries.

També és important mantenir una alimentació adaptada a les seves necessitats, posar sempre el nadó panxa enlaire per dormir i afavorir-ne el desenvolupament mitjançant el contacte físic, les carícies i les interaccions suaus.

Convé consultar el pediatre si apareixen dificultats persistents d’alimentació, un augment de pes insuficient, poca resposta als sons o als estímuls visuals o retards en l’adquisició d’habilitats. Davant d’una dificultat respiratòria important, coloració blavosa o problemes greus per alimentar-se, cal buscar atenció mèdica urgent.

"No es tracta que les famílies visquin en alerta davant de cada petit canvi, sinó que aprenguin a comprendre el desenvolupament del seu nadó i sàpiguen quan consultar. Disposar de pautes clares i de l’acompanyament d’un equip pediàtric de referència els permet guanyar confiança en les cures i viure cada etapa amb més tranquil·litat", conclou el Dr. Marcano.